(ACN) Els estudis geològics previs de l’L9 ja assenyalaven el punt de l’esvoranc com una de les zones més delicades del traçat. És el que explica en una entrevista a l’ACN el membre de l’Observatori del Georisc del Col·legi de Geòlegs Albert Ventayol, que atribueix l’incident, amb les dades disponibles fins ara, a una probable sobreexcavació provocada pel pas de la tuneladora en un punt on el subsol canvia sobtadament de granit a pissarra, un material molt més tou. A aquest fet s’hi afegiria la presència dels sediments d’una antiga riera.
Aquest canvi de condicions sembla que va causar que la màquina arrossegués més material del previst i es generés una cavitat sobre el sostre del túnel. Aquesta cavitat hauria anat progressant verticalment fins a provocar el col·lapse parcial del terreny en superfície.
El geòleg remarca que aquest punt ja era conegut pels tècnics abans de l’inici de les obres. Explica que durant anys es van dur a terme sondejos, assajos i estudis geològics de tot el traçat de l’L9, que van permetre identificar aquest indret com una zona “més delicada” per la transició entre diferents tipus de roca. També recorda que durant tota l’obra es monitoren els moviments del terreny i dels edificis per detectar qualsevol anomalia.
“L’antiga riera segurament no és la causa de l’esvoranc”
Alguns veïns comentaven aquest dimecres la possibilitat de l’afectació d’aquest indret pel pas d’antics cursos d’aigua. En aquest sentit, pel que fa al paper de l’aigua subterrània, Ventayol matisa que per aquesta zona hi passava eltorrent de Cal Almirall, que, juntament amb el torrent del Maduixer, s’unien en la riera de Sant Gervasi, però diu que segurament no és la causa de l’esvoranc. Tot i això, explica que els sediments tous que hi va deixar, juntament amb la presència d’aigua subterrània, poden haver facilitat que el col·lapse progressés fins a la superfície.
Tres dies són suficients
Per la seva banda, el president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, Lluís Moreno, defensa que els protocols actuals són “molt segurs”. Assegura que el formigó injectat no ha de suportar grans càrregues estructurals, sinó omplir la cavitat generada per la sobreexcavació. Per això considera que tres dies són suficients perquè compleixi aquesta funció. També destaca que les obres de l’L9 disposen de protocols de seguiment molt estrictes i defensa que el subsol de Barcelona, format per materials molt diversos, obliga a adaptar constantment la manera de treballar de la tuneladora.
Moreno diferencia aquest incident del que es va produir al barri del Carmel fa dues dècades i recorda que les tècniques constructives actuals permeten revestir el túnel pràcticament al mateix ritme que avança la tuneladora, fet que redueix notablement els riscos. També considera que, un cop identificada la incidència i estabilitzat el terreny, els treballs podran continuar amb un control encara més intens.
Ferran Bermejo, director tècnic de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC), també veu “raonable” el termini d’almenys tres dies donat als veïns per tornar a casa perquè el formigó abocat, que està format fonamentalment per ciment, grava, sorra i aigua, necessita que passi un cert temps perquè s’endureixi i s’hi pugui treballar.
