El fracàs escolar a partir de l’ESO a Catalunya és més alt entre fills de migrants que no pas entre autòctons. Així ho demostra un estudi recent de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i ho alerta la Fundació Guné, de Barcelona. L’entitat treballa a cavall entre el Senegal i municipis catalans per combatre l’abandonament escolar en la població d’origen subsaharià, sobretot entre noies.
Mònica Solé, directora de la fundació, assegura que les causes del fenomen són diverses: perquè la família no creu en l’educació, perquè, en el cas de les noies, se les empeny a fer tasques domèstiques o bé per manca de recursos econòmics. “Quan l’adolescent té 15 o 16 anys decideix posar-se a treballar al McDonalds o al Viena per ajudar a casa i cobrir les seves necessitats. I ningú li insisteix“, afirma.
Segons la directora, tant nois com noies tampoc no tenen referents a Catalunya en què emmirallar-se. “Quants periodistes africans veiem? Quants metges africans veiem? I de mestres? I a les botigues? Per a ells no tenir referents també els referma la idea de… per què he d’estudiar si al final qui es guanya els diners són els europeus?”, relata Solé.
“És difícil incentivar els fills perquè estudiïn quan a casa falten diners”
Des de Guné recalquen que és necessari treballar braç a braç amb les famílies per aconseguir casos d’èxit com el de l’Adama Sylla. És filla de migrants senegalesos que van arribar ja fa anys a Catalunya. Ella ha nascut i crescut aquí i a l’hora d’estudiar, no sempre ha tingut el camí fàcil. “Els meus pares són analfabets. Durant la crisi, van quedar-se sense feina […]. És molt difícil, amb tres fills, incentivar que continuïn estudiant quan realment el que es necessita a casa són diners“, relata.
Però se’n van sortir i a poc a poc els pares van entendre que formar-se més enllà de l’etapa obligatòria és decisiu per al futur. Ara, amb 23 anys, l’Adama està estudiant comptabilitat i finances a la universitat. La Fundació Guné promou un projecte a instituts de diversos municipis catalans perquè, a través d’activitats lúdiques i formatives, famílies i educadors entenguin que els adolescents, si ho volen, han de seguir a l’aula.
