Universitat Barcelona

(ACN / redacció) Estudiants i rectors han posposat la signatura del Compromís contra la Crisi Educativa i s’han emplaçat a seguir negociant els pròxims dies. Es tracta del document impulsat pel col·lectiu universitari en què es demana l’equiparació de preus de màsters i graus entre si, la remuneració de les pràctiques, així com el suport per a l’absolució de tots els encausats per defensar la universitat pública, entre d’altres.

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha lamentat aquest dimarts que en la reunió d’aquest dilluns –que aparentment havia de ser la darrera– s’hagi intentat tirar endavant un document que qualifiquen d’ambigu i sense “mesures fiscalitzadores”. La seva portaveu, Anna Clua, ho considera un pas enrere i sosté que el compromís amb els estudiants “no ha estat una prioritat” per als rectors.

Setmanes de protestes i vaga a les aules

La reunió arriba després de setmanes de reivindicació per part de l’alumnat. A mitjans d’abril, ja van tallar l’avinguda Diagonal per reclamar millores a les universitats públiques. Pocs dies després, van ocupar l’Edifici Històric de la UB i hi van passar una nit com a protesta. Finalment, van desallotjar l’edifici però mantenint les mobilitzacions en espera de la següent reunió amb els rectors.

La setmana passada van tornar a tallar la Diagonal durant la jornada de vaga convocada per pressionar als rectors a signar el Compromís contra la Crisi Educativa. L’aturada es va convocar coincidint amb una reunió prevista entre els rectorats i els representants dels estudiants, però finalment es va ajornar fins aquest dilluns.

Què reclama el Compromís contra la Crisi Educativa?

El Compromís contra la Crisi Educativa és un document que els estudiants han presentat davant dels rectors universitaris. Demanen que s’alineïn amb l’alumnat en aquestes cinc qüestions:

  • L’equiparació de preus de màsters i graus i graus entre si.
  • La remuneració obligatòria de les pràctiques.
  • El suport per l’absolució de tots els encausats per defensar la universitat pública.
  • Un pla de xoc del català contra l’emergència lingüística: garantir la totalitat de la docència en català en un període de tres anys i assegurar-se que, mentrestant, es compleixen les guies docents.
  • La creació d’un protocol feminista únic per a totes les universitats públiques, i augment de la presència de dones en els plans docents, en un termini de tres anys.