(ACN) La Universitat de Barcelona ha participat en un estudi internacional el qual ha trobat noves proves que vinculen “estretament” l’endometriosi al “trauma per contacte”, és a dir, a aquells casos en què hi ha una interacció física directa entre la víctima i l’abusador com, per exemple, en maltractaments físics i agressions sexuals. Mitjançant anàlisis s’ha descobert que aquesta relació és independent de la predisposició genètica a patir endometriosi.
L’endometriosi és una malaltia inflamatòria crònica que es caracteritza per la presència de teixit similar a l’endometri fora de l’úter. Segons els responsables de l’estudi, aquesta patologia afecta 190 milions de dones arreu del món.
Un nou punt de vista
Dora Koller, primera autora de l’article i investigadora de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, explica que “els traumes psicològics ja s’havien associat amb l’endometriosi, però fins ara hi havia poca informació sobre quin paper hi tenien i quina era la predisposició genètica“.
En aquesta mateixa línia, Koller també ha assenyalat que “aquests resultats desafien els paradigmes establerts, ja que descobreixen els mecanismes genètics compartits que vinculen l’endometriosi al trastorn d’estrès posttraumàtic i altres tipus de traumes, alhora que proporcionen nous coneixements sobre com certs esdeveniments traumàtics s’associen amb la malaltia”.
L’estudi, publicat a la revista Jama Psychiatry, mostra que les persones amb endometriosi tenen un 17 % més de probabilitats d’haver presenciat una mort sobtada o d’haver patit una agressió sexual a l’edat adulta, i un 36 % més d’haver rebut un diagnòstic perillós per a la seva salut.
La recerca s’ha basat en anàlisis observacionals i genètiques de dades de 8.276 dones amb endometriosi i 240.117 pacients de control, inscrites en el Biobanc del Regne Unit (UK Biobank), una base de dades biològiques de persones d’aquest país.
