(ACN) Un estudi liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha relacionat per primera vegada la fatiga de la covid persistent amb l’ansietat i la depressió. El que no s’ha pogut establir és si la fatiga és la que genera la depressió o a l’inrevés. L’investigador principal de l’estudi, Marco Calabria, apunta que si una persona pateix fatiga per covid és important anar més enllà i veure quins altres símptomes o trastorns estan associats amb aquesta condició. Per a l’autor, ara que es coneix el nexe entre fatiga i depressió, caldrà que els clínics explorin aquests aspectes per orientar les pautes terapèutiques.
Els científics van estudiar 136 pacients amb covid-19 que patien dèficits cognitius després de vuit mesos de contreure el virus. Els investigadors van trobar que la fatiga està associada amb l’atenció sostinguda, que s’utilitza per exercir una tasca durant un temps llarg i mantenir la concentració, així com amb les funcions executives, que permeten mantenir la informació temporalment emmagatzemada per poder fer tasques com calcular o reelaborar una frase escoltada.
Covid persistent: impacte en les habilitats d’atenció i la memòria
Una investigació prèvia ja havia mostrat que la covid persistent generava un impacte generalitzat en les habilitats d’atenció, les funcions executives, l’aprenentatge i la memòria a llarg termini. La literatura científica estima que entre el 9 i el 49 % dels pacients presenten fatiga quatre setmanes després de l’inici dels símptomes.
La fatiga es caracteritza per un cansament excessiu i feblesa física o cognitiva i muscular. S’ha associat amb condicions mèdiques com infeccions postvirals o malalties neurològiques, però no hi ha una definició universalment acceptada d’aquesta condició clínica. A més, el coneixement que es té sobre el seu mecanisme patogènic subjacent és limitat, per la qual cosa representa un repte clínic per als experts.
Un altre repte per a l’equip de científics va ser separar la fatiga postcovid de les conseqüències de la situació especial viscuda durant la pandèmia. Calabria veu possible que, en les primeres onades, l’aïllament contribuís a augmentar alguns símptomes. En el cas de l’apatia associada amb la covid, els investigadors van comprovar que la seva prevalença passava del 17 % abans de la infecció al 62 % després de la infecció.
Els resultats de l’estudi, segons els seus autors, emfatitzen la importància d’un enfocament holístic per avaluar i considerar el tractament potencial per a pacients amb covid-19 que experimenten fatiga. Afegeix que queden encara moltes preguntes per contestar, com per exemple com es reflecteixen els canvis en el cervell, quant duren, qui és més susceptible de patir aquests símptomes o quines són les característiques individuals que prediuen una recuperació. L’estudi s’ha publicat a ‘Journal of neurology’.
