(ACN/Redacció) Un estudi ha permès observar per primera vegada com les neurones del cervell humà emmagatzemen els records. La recerca, liderada per un investigador de l’Hospital del Mar, ha certificat que els records humans són capaços de distingir objectes i persones independentment del seu context. Això permet establir relacions superiors i abstractes, la qual cosa constitueix la base de la intel·ligència humana. La recerca s’ha publicat a la revista Cell Reports i l’Hospital del Mar assegura que és el primer cop que un estudi és capaç d’observar aquest comportament de les neurones en humans.
Fins ara, els treballs portats a terme en animals mostraven grans diferències en la codificació de conceptes quan es canvia el context. Per exemple, les neurones responien de forma molt diferent si una rata trobava un objecte en un lloc o un altre. Per tant, es creia que aquests records s’emmagatzemaven en diferents grups de neurones.
Ara, l’estudi publicat ha permès obtenir “respostes sorprenents”, que contradiuen el publicat fins al moment, ja que les respostes neuronals a un concepte determinat són les mateixes si es canvia el context, per exemple, en recordar haver vist una persona en un lloc o un altre. “El principi bàsic de codificació neuronal en humans és l’oposat al que s’ha vist fins ara en altres espècies, de la qual cosa es deriven conseqüències importants“, apunta Rodrigo Quiroga, responsable de la recerca.
Una resposta neuronal diferent
El treball ha comptat amb dades de nou pacients de centres de l’Argentina i el Regne Unit amb epilèpsia refractària al tractament a qui s’havien implantat elèctrodes per controlar el funcionament de determinats grups de neurones de forma individual. Això ha permès obtenir registres precisos de les seves respostes, a diferència dels estudis portats a terme fins al moment en humans, basats en imatges de ressonància magnètica, sense capacitat de diferenciar neurones individuals.
Als pacients se’ls mostraven dues històries amb imatges, protagonitzades per la mateixa persona però en diferents contextos. Gràcies al monitoratge es va poder comprovar quins grups de neurones s’activaven. La resposta davant la imatge de la persona era la mateixa activava el mateix grup de neurones a les dues històries.
Quiroga ha apuntat que les memòries es guarden d’una manera molt més abstracta en humans que en altres animals. És per això que ha apuntat que es pot estar davant la possible “base de la intel·ligència humana”. “Aquest fet ens permet fer associacions i inferències molt més abstractes i complexes que si fóssim forçats a pensar en cada concepte en un context concret determinat”, assegura. És a dir, els humans poden descontextualitzar els seus records per crear un pensament més abstracte.
