(ACN) Un estudi encarregat per l’AMB a l’Institut Metròpoli ha xifrat en 10.218 les morts atribuïbles a la calor a l’àrea metropolitana de Barcelona entre els anys 2002 i 2022. Aquest últim, junt amb el 2003, va ser l’any més crític, amb 1.060 defuncions entre el 15 de maig i el 15 d’octubre (el 8,9 % del total en aquest període), de les quals 423 van ser homes i 650, dones.
La recerca constata que a partir del 2017 les temperatures van iniciar una tendència clarament a l’alça i que la calor incrementa la mortalitat principalment en zones densament urbanitzades per l’efecte d’illa de calor urbana.
Més risc de mort a partir dels 32 graus
L’anàlisi demostra una intensificació de les temperatures extremes a l’àrea metropolitana de Barcelona en aquests 20 anys. Així, els llindars de calor intensa han augmentat de manera significativa i en diversos anys recents (2018, 2019, 2021 i 2022) s’han superat els 40ºC. Aquesta calor, a més, s’allarga més enllà dels mesos tradicionalment més càlids.
Pel que fa a la relació de la temperatura amb la salut, els resultats mostren que el risc de mortalitat es manté estable fins a temperatures properes als 30 ºC, però augmenta de manera accelerada a partir dels 32 ºC, amb increments molt significatius per sobre de 36,5 ºC.
Les dones grans, el col·lectiu més vulnerable
Segons l’estudi, les dones més grans de 85 anys són el col·lectiu amb més morts associades a les altes temperatures. De fet, de les 1.060 persones mortes el 2022, 740 tenien més de 85 anys i el 60 % d’aquestes eren dones.
La recerca també ha demostrat que la població que viu en zones amb un índex de vulnerabilitat al canvi climàtic molt alt presenta increments de mortalitat més pronunciats. En aquests casos s’arriba a més de tres per cada 1.000 habitants, davant d’uns dos en la resta. “Les persones amb rendes baixes, d’edat avançada i que viuen en habitatges antics i sense zones verdes a l’entorn són les que més pateixen la calor i les que més moren pels seus efectes”, assenyala Elena Domene, cap de Sostenibilitat de l’Institut Metròpoli.
Polítiques per protegir la població de la calor
Ana Romero, directora de Serveis d’Acció Climàtica de l’AMB, alerta de la necessitat urgent de reforçar les polítiques d’adaptació per protegir la salut de la població, especialment la més vulnerable. Així, entre les accions que ja s’estan implementant hi ha l’ampliació i consolidació de la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics (XMRC), incorporar els criteris tèrmics en la construcció d’habitatges públics i fomentar la rehabilitació energètica.
Més enllà d’aquestes solucions estructurals, durant la jornada també se n’han presentat d’altres a més curt termini, com ara els itineraris climàtics per adaptar els carrers dels municipis a les noves temperatures. Sobre aquest punt, Romero ha destacat que la tecnologia pot ajudar a implementar GPS “anticalor” per escollir mitjançant IA els itineraris menys exposats a les altes temperatures perquè les persones grans vagin al CAP o per fer activitats als casals d’estiu, per exemple.
