Un estudi científic elaborat per investigadors de l’Institut Marquès de Barcelona ha establert una relació directa entre la presència de substàncies químiques tòxiques en l’entorn, l’ambient i l’alimentació amb el deteriorament del sistema reproductor masculí. Segons el treball, que s’ha presentat en el 37è Congrés de la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia, celebrat virtualment la setmana passada, aquestes substàncies s’acumulen a l’organisme, alteren el sistema endocrí i actuen com a hormones femenines.

En concret, aquests disruptors endocrins es dipositen en el greix dels animals i de les persones de manera que, durant l’embaràs, poden provocar malformacions en els genitals dels fills mascles, i afectar la qualitat del seu esperma en el futur. En conclusió, doncs, l’estudi demostra que “la contaminació ambiental amb tòxics químics és la causa principal de la mala qualitat del semen”, segons la directora de l’Institut Marquès, la Dra. Marisa López-Teijón. En canvi, no afecta la gestació d’una nena ni tampoc perjudica la qualitat dels òvuls. En tot cas, en les dones, aquests tòxics es relacionen amb l’increment de patologies com els càncers de mama, d’ovari o de tiroides.

Inhibidors de la testosterona

El primer contacte amb aquests tòxics químics comença en l’inici de la vida. Arriben al fetus des de la sang materna, a través de la placenta. El tipus i la quantitat de tòxics que rebrà el fetus dependran dels nivells que la mare tingui en el seu organisme. Durant el desenvolupament dels testicles del nen, als 2-3 mesos d’embaràs, aquests “falsos estrògens” competeixen amb la testosterona (hormona masculina) i li impedeixen exercir correctament la seva funció. Es formen menys cèl·lules productores d’espermatozoides i, en els casos més severs, es poden produir alteracions cromosòmiques.

Preocupació pel descens de la natalitat

El mapa de la qualitat del semen

Segons l’OMS, fins a l’any 1985 el nombre normal d’espermatozoides en el semen ejaculat era de 100 milions/cc. Aquesta mitjana s’ha anat rebaixant amb els anys, fins als 60 milions/cc l’any 1986, a 20 milions/cc el 1992 i a 15 milions/cc el 2010. En estudis previs sobre la qualitat del semen a Espanya, l’Institut Marquès ha demostrat que hi ha grans diferències geogràfiques en el mapa de la fertilitat masculina.

Resultats de l’estudi realitzat per l’Institut Marquès sobre la qualitat del semen per zones geogràfiques

Després d’analitzar el seminograma i l’historial mèdic de 1.239 voluntaris de 18 a 30 anys d’edat, els resultats van mostrar una prevalença major d’oligozoospèrmia (reducció en la concentració del nombre d’espermatozoides en l’ejaculat) a València (22,7 %), Barcelona (22,7 %) i País Basc (18,7 %). En canvi, la prevalença va resultar menor en les regions menys industrialitzades, com Galícia (8,5 %) i Andalusia (13,7 %).

De quines substàncies tòxiques es tracta?

Els disruptors endocrins són una llarga llista de substàncies químiques creades per l’home en les últimes dècades, d’ús habitual en la indústria, en l’agricultura i en la llar. Es poden trobar en pesticides, plàstics, pintures, vernissos, moquetes, detergents, tints i les dioxines que desprenen les incineradores d’escombraries, entre d’altres. Resulten molt resistents a la biodegradació.