Fa sis anys, la Conxita va començar a notar en el seu marit els primers símptomes d'una malaltia mental. Ara en fa tres que van confirmar-li el diagnòstic d'Alzheimer. Ha deixat de treballar perquè la dedicació és absoluta. CONXITA VILÀ "És imaginar-se que tens un nen de 3 o 4 anys, gran, de 80 quilos, i que li has de fer un seguiment des que s'aixeca fins que se'n va a dormir." En aquest grup de teràpia tots són familiars d'una persona amb Alzheimer. A Espanya més de mig milió de persones pateixen la malaltia. Però moltes més, les que en tenen cura, també estan exposades al desgast. CONXITA VILÀ "Físicament sí que és molt fort, el desgast, és molt fort. I tens moments com d'estrès, se te'n va el cap, tens atacs com de nervis." Reduir els problemes físics i psicològics dels cuidadors és l'objectiu dels grups terapèutics. Per comprovar que realment funcionen, la Fundació Pasqual Maragall, amb la col·laboració de l'Obra Social La Caixa, estudiarà científicament durant un any i mig una vintena de grups de tot l'estat. JORDI CAMÍ, director general de la Fundació Pasqual Maragall "Estem verificant quina és la millor manera de fer-ho, quina és la manera de fer-ho més efectiva, per a què no sigui una activitat voluntarista que contribueixi poc." Les conclusions de l'estudi serviran per confirmar que parlar-ne en grup és més útil i beneficiós que portar la càrrega tot sol. CONXITA VILÀ "La família t'entén, però no viu amb tu la situació. Quan ho comparteixes amb persones que han viscut i estan vivint el mateix que tu, ets més comprès."
S’avaluaran en concret els nivells de sobrecàrrega, l’estat emocional i la qualitat de vida. L’estudi està impulsat també per l’Obra Social La Caixa i hi col·labora la Confederació Espanyola d’Associacions de Familiars de Persones amb Alzheimer i altres Demències (CEAFA).
Els grups que participen en l’estudi faran, durant quatre mesos, sessions setmanals d’una hora i mitja de durada. Estaran conduïdes per un psicòleg i es plantegen com un espai en què els familiars poden compartir experiències i abordar temes com la reacció davant del diagnòstic, el desgast emocional, la comunicació amb el malalt o la cura d’un mateix. La investigació es proposa confirmar els bons resultats d’una prova pilot que ja es va realitzar l’any passat a tres centres de la província de Barcelona. En aquest cas, els 83 cuidadors participants van experimentar millores significatives “en salut mental i suport social”. Jordi Camí, director general de la Fundació Pasqual Maragall, ha explicat que ara l’objectiu és trobar “la manera més efectiva” de conduir aquests grups terapèutics. Les conclusions estaran disponibles a finals de 2015.
A Espanya, més de 600.000 persones pateixen Alzheimer o altres formes de demència. El 80 per cent d’aquests malalts viuen a casa seva amb un familiar que n’és el cuidador personal i que dedica unes 15 hores diàries a tenir-ne cura. Aquesta dedicació gairebé exclusiva té greus conseqüències en la seva salut. El 84 per cent dels cuidadors presenten problemes físics, i encara més, el 94 per cent, patologies psicològiques, com estrès, ansietat o depressió. “Físicament sí que és molt fort, el desgast. I tens moments com d’estrès, se te’n va el cap, tens atacs de nervis”, explica la Conxita Vilà, que cuida el seu marit malalt des de fa sis anys, i que participa en un dels grups estudiats. “És imaginar-se que tens un nen de tres o quatre anys, gran, de 80 quilos, i que li has de fer un seguiment des que s’aixeca fins que se’n va a dormir.”
