Sabatilles a punt. Equip preparat... I llestos. Aquest corredor té per endavant una hora d'entrenament. En aquest cas amb un objectiu científic: saber com afecta la contaminació al cos humà. Els investigadors del CSIC prenen les pulsacions dels participants i mesuren les partícules de l'aire que exhalen abans i després de córrer. També es fa una analítica de sang. Els esportistes han de fer la prova en dos circuits ben diferents, un al centre de la ciutat i l'altre a Collserola, per veure l'impacte en temps real de la qualitat de l'aire en el cos. ÀNGELS QUIROGA "M'ha costat més que quan corro per la muntanya, m'he cansat més i pel terreny, com que és dur, també em sentia malament, em feia mal el maluc." Els corredors ho tenen clar, però les conclusions de l'estudi encara trigaran uns mesos. D'entrada, però, ja és una evidència que els corredors estan més exposats a la contaminació, perquè en córrer el cos fa un sobreesforç. Tot i això és una activitat sana, però si es corre a la ciutat es recomana evitar les zones de més trànsit i les hores punta. JOAN GRIMALT, investigador del CSIC "Les zones millor per córrer a Barcelona són la carretera de les Aigües o a la vora de la platja, perquè a la vora del mar hi ha la brisa que fa davallar molt la contaminació." Les primeres conclusions de l'estudi estaran llestes al juny de l'any que ve.

Un dels objectius de l’estudi és analitzar si té beneficis o no segons on es practica l’esport. En total es monitoritzaran 22 corredors al Parc de l’Escorxador, situat al centre de la ciutat, de dilluns a dimecres. Entre dijous i dissabte la mostra es realitzarà al parc natural de Collserola per comprovar si hi ha diferències substancials entre córrer en un entorn natural o no.

El professor d’investigació i líder del projecte del CSIC, Joan Grimalt, ha assenyalat que “normalment es diu que els beneficis de córrer sobrepassen els efectes negatius de la contaminació, però no hi ha estudis que ho confirmin.” Durant les proves es mesuraran els nivells d’exposició a contaminants de l’aire, aire exhalat i orina dels esportistes, així com marcadors biològics en la sang per veure si la contaminació provoca alguna diferència substancial i, si és així, en quin sentit. L’experiment es realitzarà també a Castella-la Manxa i es realitzarà dues vegades a l’estiu i dues a l’hivern.