Afegeix betevé com a font preferidaFa molt de temps que Barcelona nota de prop el fenomen de la gentrificació. I és de sobres conegut que això afecta directament els preus de l’habitatge o als comerços dels barris. Ara un estudi alerta que també té conseqüències directes a les escoles i que pot transformar la comunitat educativa. L’han elaborat conjuntament la Universitat de Barcelona, la UAB i l’Institut Metròpoli, i forma part del projecte Gentred, coordinat per la UAB.
Els autors de l’estudi assenyalen que els processos intensos de turistificació, migracions transnacionals i transformacions de l’habitatge han modificat profundament la composició social de molts barris. L’arribada de “noves classes mitjanes a barris històricament populars” té conseqüències a les escoles i es tradueix directament en un canvi del perfil de les famílies i també en “la reputació social dels centres, un fet que altera les dinàmiques d’elecció d’escola”.
Introduir canvis en les polítiques educatives
En l’informe assenyalen que tots aquests processos poden generar alguns efectes “percebuts com a positius”, com la renovació pedagògica o la transformació de centres “guetificats”. Ara bé, alerten que també comporta riscos: la “marginació involuntària de les famílies amb menys capacitat cultural” o la “sobrerepresentació de determinats perfils socials en espais de participació”.
Per això creuen que és bàsic que les polítiques urbanes incoporin la dimensió educativa i afirmen que per abordar la gentrificació escolar calen mesures globals i adaptades a la realitat de cada barri.
Andreu Termes, investigador de l’Institut Metròpoli, apunta que si fins ara les polítiques educatives s’han centrat en la redistribució equitativa de l’alumnat i a evitar la segregació, ara cal tenir en compte la diversitat que hi ha a les escoles i com assolir la integració d’aquests nous grups socials.
