Quines estratègies s’utilitzen quan s’ha de prendre una decisió en grup i a porta tancada? El periodista Fidel Masreal Tudurí planteja a la secció de salut mental del betevé directe com va ser l’elecció del papa Lleó XIV des de la visió de la psicologia. El periodista reflexiona sobre la capacitat que van tenir els 133 cardenals per influir de manera conscient o no en la votació papal.
El catedràtic en psicologia social i jurídica de la UB Álvaro Rodríguez-Carballeira coincideix amb Fidel Masreal en què l’elecció del papa va ser “un laboratori d’influències”. El professor destaca que el conclave “estava pensat només per votar” i, per tant, les decisions van ser “una feina prèvia de passadissos“. En aquest sentit, Rodríguez-Carballeira dona per fet que els cardenals no van utilitzar “eines de comunicació com la mentida o la desinformació”, però sí estratègies de persuasió “ètiques i lícites, socialment acceptades”.
El carisma d’un candidat
Extrapolant les tàctiques del conclave a assemblees i reunions d’entitats o partits polítics, el professor explica que el joc d’influències depèn de la negociació i els pactes entre els diferents agents participants. Álvaro Rodríguez-Carballeira parla de la importància de variables com “el carisma o l’oratòria” en una persona que opta a una posició de poder.