La reordenació urbanística de l’entorn de la futura estació de la Sagrera suposarà l’alliberament de milers de metres de quadrats de sòl on abans hi havia una gran platja de vies destinada a la circulació dels trens. Segons la urbanista Maria Sisternas, aquest és un fet que succeeix “molt poques vegades, potser un cop cada segle”, sobretot pel fet que per generar aquest nou sòl no ha fet falta reallotjar ningú. Sobre la Sagrera hi aniran 260.000 metres quadrats destinats a usos comercials, oficines i residencials, un projecte “avançat”, segons Sisternas, perquè concentra la densitat en un sol punt, connectat directament amb una estació intermodal i que, per tant, redueix “la pressió de vehicles”.
Més Sagrera, menys Sants
La urbanització de la Sagrera “repartirà la pressió de transformació amb Sants”, assegura Sisternas, “dues grans portes d’entrada a la ciutat que ens connecten a escala local i internacional”. En el cas de Sants, l’estació ha transformat l’entorn en tots els sentits, com l’afluència de trànsit de taxis i autobusos o la potenciació de l’eix Numància-Tarragona amb edificis d’oficines i hotels. Sisternas remarca que l’estació també està fortament vinculada amb pols estratègics com la Fira de Barcelona a Montjuïc o els equipaments que integraran l’edifici de la presó Model.
Sisternas recorda que el 29 d’octubre es van lliurar les propostes per a un concurs de projectes que ha llançat Adif per fer una modificació del pla del 2006, que preveu un creixement del vestíbul en fins a 17.000 metres quadrats i amb una edificabilitat sobre la coberta de fins a 80.000 metres quadrats. Els edificis nous, per tant, “seran molt grossos” i segons la urbanista “caldrà veure com s’estableix la seva relació amb el voltant”. El que sí que és clar és que un dels dos carrers laterals de l’estació desapareixerà i el recinte quedarà lligat al Parc de l’Espanya Industrial o el barri de Sants, un requisit que Barcelona Regional va establir en les condicions dels projectes.
Els exemples internacionals
El cas de les grans estacions ferroviàries de Barcelona es repeteix en altres ciutats europees. A París hi ha un projecte de transformació de l’estació del Nord amb una inversió prevista de 600 milions d’euros, “per generar més sostre i destinar-la a usos comercials i residencials”. També a Londres s’ha dut a terme un projecte semblant a l’estació de King’s Cross, en aquest de cas de fins a 27 hectàrees de sòl. Les antigues naus s’han rehabilitat “per fer-hi comerços, habitatges, oficines i molt d’espai públic”.
