Només cal una passejada pels blocs del passeig de Santa Coloma entre els carrers de Ferran Junoy i Tiana perquè comprovem les deficiències d’aquesta edificació coneguda popularment com el “Gran Saló”. Esquerdes, fongs i despreniments inunden els entorns d’aquesta zona del barri de Baró de Viver, el cinquè per la cua en renda per càpita a la ciutat.
Parlem d’uns pisos construïts fa poc més de tres dècades pel Patronat Municipal de l’Habitatge que havien de ser la resposta als desnonaments de les cases barates a causa de l’aluminosi. Durant 35 anys els veïns han estat pagant per adquirir la nova propietat, generadora de “molts més problemes”, explica la Mercedes Cervantes, secretària de la comunitat del número 106 del passeig de Santa Coloma.
Assortiment de problemes estructurals
“Fa uns cinc anys em vaig començar a adonar de totes les esquerdes que hi havia”, relata el Ramon González, president de la mateixa comunitat. Parlem d’esquerdes de tots colors: llargues, curtes, a la façana, als interiors dels pisos… Fins i tot n’hi ha d’algunes per les quals cap una mà.
Al llarg de tota la façana és visible el rastre dels despreniments causats per un ciment de “molt pobra qualitat” —diuen els veïns—, que observem com s’esmicola tocant-los amb els dits. Els problemes han provocat que el veïnat visqui amb por que els caigui part de l’edifici al cap: “Ens fa molta por, les esquerdes cada cop s’obren més“, comenta la Maria Pilar Ollabarre, veïna.
Fa unes setmanes, la comunitat va sol·licitar un estudi a un equip d’arquitectes, que ràpidament els va comunicar que aquests blocs no passarien la inspecció tècnica d’edificis. Ara els veïns temen una allau de multes per part de l’Ajuntament a les quals no podrien fer front: “Hi ha molt d’atur al barri, molta necessitat… No sabem si ho podrem pagar”, lamenta el Ramon.
“Ens sentim menyspreats per l’Administració”
En tractar-se d’uns pisos venuts fa més de 10 anys, la llei ja no obliga l’empresa constructora —el Patronat Municipal de l’Habitatge— a respondre pels danys estructurals. Així, l’única via possible que els queda als veïns és sol·licitar ajudes al consistori per a la rehabilitació dels edificis. Ara bé, aquesta porta, expliquen, ja els ha estat tancada: “Ens van dir que hi havia subvencions per a pisos antics del centre, però no per a nosaltres. Ens sentim menyspreats per l’Administració”.
Sense associació de veïns que coordini les actuacions i amb un barri que, majoritàriament, veu en l’acció col·lectiva més maldecaps que solucions, la Mercedes i el Ramon se senten “perduts, sols, sense respostes, sense saber on anar” davant aquesta situació complexa.
