Els temps han canviat i la mainada cada vegada tenen més opcions d’oci al seu abast, tot i això, molts continuen passant els dissabtes a la tarda a l’esplai. Són associacions sense ànim de lucre que van néixer a la dècada dels 60, tot i que el moviment va adquirir més força a partir del 1970. Organitzen jocs, gimcanes, excursions o espais de debat, amb l’objectiu de transmetre valors com el companyerisme, el compromís i el pensament crític, entre molts d’altres.
El Centre d’Esplai Joan Suñol, a punt de fer els 50 anys
El 1969 es va fundar el Centre d’Esplai Joan Suñol, un servei educatiu de la Comunitat Cristiana de Sant Pere Claver, del Clot. Abans, feien colònies durant els estius, fins que van decidir organitzar activitats durant tot el curs. Durant aquest mig segle han vist com canviava la societat i els nens però, tal com explica Txell Vilaclara, la responsable d’aquest esplai, “hi ha valors com el respecte, el compartir i l’estima que fa 50 anys ja hi eren” i actualment es continuen transmetent:
“Els infants són diferents, però moltes de les coses que transmetem són les mateixes”
A mesura que la canalla creix, molts volen continuar vinculats a l’esplai. Per això els comencen a formar per ser monitors mitjançant tallers d’animació, xerrades sobre el funcionament del centre o acostant-los a la pedagogia.
Els esplais com a elements transformadors de l’entorn
Aquest esplai forma part de la Fundació Pere Tarrés. És la federació de centres d’esplai més gran a Catalunya i acull el Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC). Agrupa més de 180 centres, una seixantena a Barcelona. Acull 21.000 infants i adolescents i més de 3.500 monitors voluntaris. El president del MCECC, Xavi Nus, considera que l’educació en el lleure és un espai privilegiat d’aprenentatge perquè els nens i joves “no són conscients que aquella activitat que fan és educativa. Això fa que aprenguin de manera participativa, experimentant i equivocant-se.”
També assegura que l’educació en el lleure és una eina de transformació social perquè els monitors ensenyen els infants a ser persones compromeses amb l’entorn, a millorar-lo i a reaccionar davant del que no els agrada.
Aquest any també han celebrat els 125 anys de les primeres colònies. Xavi Nus apunta que és una manera de treure els nens de l’entorn habitual i ajudar-los a guanyar autonomia i adquirir hàbits com, per exemple, tenir l’habitació ordenada o rentar-se les dents.
