Un espai públic sense batejar oficialment però amb tres noms populars diferents

Hi ha un espai públic al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera que no té nom oficial. Està ubicada entre els carrers de Jaume Giralt, de l’Arc de Sant Cristòfol i el carrer dels Metges. De fet, si la busques al nomenclàtor de la ciutat no hi apareix. En canvi si preguntes als veïns de la zona com es diu aquest espai, que per a alguns és una plaça i per a d’altres un parc, rebràs fins a tres noms populars diferents: Pou de la Figuera, Forat de la Vergonya i plaça Negra. El cert és que aquests noms, tal com explica l’activista veïnal Daniel Pardo Ribacoba, “van sorgir arran de la lluita que, a finals dels anys 90 i principis del segle actual, van protagonitzar veïns del barri quan es van oposar a que després d’enderrocar blocs de pisos l’espai es convertís a una plaça dura amb un pàrquing subterrani”.

Símbol d’una victòria veïnal

Aquest espai està configurat en diferents zones que tenen usos diferents: de plaça, d’hort i de parc. De fet, recorda Pardo, “la divisió actual de l’espai és la que li van donar els veïns. Pràcticament tots els elements que té la placa a dia d’avui ja els havia fet el veïnat a la seva manera. Igual que ara hi ha un parc de jocs infantils que ha posat l’Ajuntament en el seu moment això a la seva manera ho havia fet el veïnat”.

Pardo recorda que un dels primers elements que van sorgir és l’Hortet del Forat, va ser la primera iniciativa “d’urbanisme popular autogestionat des del veïnat”. També destaca que “tot i que ens trobem en un lloc que no té nom oficial, té molts noms alhora”.

Poliesportiu i pàrquing soterrat

Sigui com sigui aquest espai fa diferents funcions que atenen l’ús que li vulguis donar i a on et trobis concretament. El cas és que, explica Pardo, el que hi ha ara és fruit de la lluita veïnal. “L’Ajuntament de l’època es va dedicar a expropiar un munt d’edificis, a expropiar gent en aquestes operacions dites d’esponjament, però que era bàsicament d’expulsió de veïnes i veïns amb un projecte tan absurd que incloïa un poliesportiu i un pàrquing soterrat i que probablement era l’explicació financera a tot plegat”. Pardo recorda que l’administració de llavors va deixar buit i ple de runes durant molt de temps l’espai i llavors “el veïnat, fart de tot plegat, es va dedicar a netejar i a autogestionar l’espai i d’aquí va sorgir el parc autogestionat del Forat de la Vergonya“. Una zona que fins que l’Ajuntament no decideixi batejar continuarà coneixent-se amb tres noms diferents.