L’església de Santa Maria de Gràcia és la primera que es va erigir al barri. Va ser l’any 1835, però als anys 30 Josep Goday va començar a edificar una nova construcció que va reobrir portes el 1944. Des de llavors, s’hi han fet poques millores. Des de l’octubre la parròquia ha iniciat un procés d’obres per fer-ne una neteja de cara. Ja se n’ha acabat una primera fase amb la recuperació del presbiteri, que es va inaugurar a mitjan desembre, i ara continuen les obres.
S’han enllestit els treballs al presbiteri
La parròquia ja ha recuperat el presbiteri, s’ha netejat i s’ha pogut comprovar que les imatges de sobre l’altar major eren de marbre. El mossèn de Santa Maria de Gràcia, Emili Roure, explica que quan va arribar a l’església “em pensava que eren de pedra i vaig descobrir que eren de marbre”. També, l’artesanat del sostre i la il·luminació s’han millorat. Una de les tasques principals ha estat canviar-ne la instal·lació elèctrica per actualitzar-la i legalitzar-la. Ara, amb els llums LED serà més eficient.
S’està recuperant la pedra natural de les columnes
Les obres del presbiteri van acabar abans de Nadal i ara s’està treballant amb les 12 columnes de la nau central. S’està sorrejant per eliminar-ne la pintura i recuperar la pedra natural. Està previst que aquests treballs acabin el mes de març. Aquí no acaben les actuacions. Mentrestant, es demanaran els permisos per poder adaptar i tancar la capella de Montserrat i crear un espai més íntim i recollit, i també restaurar i acabar els altars laterals. Tot i que encara els falta finançament, han pogut tirar endavant el projecte gràcies a les donacions dels feligresos i fundacions.
Senyalitzacions per ubicar l’església
Ara, esperen que l’Administració pública també es faci càrrec del que consideren un bé d’interès general. De fet, diuen que hi ha dos moments importants durant l’any per a la Vila i la parròquia. Es tracta del tret de sortida de la Festa Major de Gràcia i, la nit de Nadal, el ‘Cant de la Sibil·la’. Tot i això, creuen que l’església és difícil de trobar, ja que “és l’església més cèntrica, físicament parlant, de Barcelona, però la Casa Fuster ens la tapa, hem de parlar amb l’Ajuntament, penso que hem de fer alguna cosa que l’assenyali”. Per això, demanen que se senyalitzi i així s’hi faciliti l’accés dels visitants.
