Després de 65 anys, l’Escola Mireia tancarà el curs vinent per la davallada d’alumnat. El degoteig de centres concertats que desapareixen no s’atura: se n’han tancat set a Barcelona en els últims cinc anys. No és una causa única sinó una acumulació de factors: la baixada de la natalitat i, sobretot, la inviabilitat econòmica, que darrerament s’ha agreujat, especialment per als centres més petits i amb més alumnat vulnerable.
És el que denuncia l’Agrupació Escolar Catalana, que representa 35 concertades a Barcelona i un centenar a tot Catalunya. La directora general, Eva Salvà, argumenta: “Les escoles més socials, que més feina estan fent amb alumnat vulnerable, són les que més estan patint“. A més, diu, tenen més risc de tancar perquè hi ha més impagaments i les ajudes públiques arriben amb mesos de retard, fet que genera un dèficit econòmic.
Aquesta entitat explica que l’endarreriment dels ajuts genera un forat de comptabilitat important en els comptes. En molts centres s’han doblat els alumnes vulnerables econòmicament (NESE-B), que no han de pagar quotes perquè és el Consorci d’Educació qui sufraga les despeses (material, llibres i sortides), així com les beques menjador. I quin és el problema? Doncs que els diners poden arribar amb mesos de retard. I això obliga els centres a avançar unes desepeses que triguen molt de temps a recuperar.
Retard en les ajudes i beques menjadors
Segons l’AEC, algunes escoles han de cobrir despeses de fins a 20.000 € mensuals que no són assumibles. “Sumat a la caiguda d’alumnat i a l’infrafinançament històric, això és la tempesta perfecta que provoca el tancament de centres”, explica l’Eva Salvà.
“Una escola pot estar amb una despesa cada mes de 20.000 € que no cobra. Això és insostenible i, a Barcelona, la situació s’està agreujant””
La realitat és que molts centres, especialment els més petits i amb alumnat més desfavorit, han de fer mans i mànigues per quadrar comptes. L’Escola Vedruna Àngels, ubicada al cor del Raval i amb una marcada tasca social, té un 95 % de l’alumnat amb beca de menjador i un 51 % d’alumnat NESE-B (categoritzat com a vulnerable i amb despeses cobertes pel Consorci).
Per garantir que els nens puguin anar de colònies i fer les sortides, avancen amb caixa pròpia tots aquests imports en espera de rebre els ajuts. El director, Eduard Riudavets, admet que poden tirar endavant perquè pertanyen a una xarxa d’una quarantena d’escoles Vedruna, un suport que els dona garanties de futur. “Si no ens ajudessin, ja fa temps que hauríem tancat”, explica.
Infrafinançament de la Generalitat
Les patronals de les concertades apunten també com a factor clau per al tancament de centres “l’infrafinançament històric” de la concertada. Demanen actualitzar el decret de plantilles, del 1993, per millorar la partida que reben de la Generalitat. Segons la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) del 2009, les concertades haurien de ser gratuïtes per a les famílies. Però això no és així perquè, segons l’AEC, amb la partida pública els centres cobreixen només un 60 % de la despesa mentre que el 40 % restant depèn de les quotes a les famílies.
En els darrers anys, els diferents consellers i conselleres d’Educació han admès públicament en diverses ocasions que la concertada està infrafinançada sense, de moment, revisar el model dels concerts.
