Entre els arguments del Tribunal Suprem en la sentència del procés per condemnar per sedició els presos es mencionen situacions viscudes a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona i l’Escola Ramon Llull durant l’1 d’octubre. Pels magistrats, les crides a la defensa pacífica dels líders independentistes no deixen de ser una resistència a l’acció policial. De fet, l’alt tribunal recorda alguns missatges de Twitter que el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va fer.
“Va encoratjar a ‘defensar pacíficament els col·legis electorals’. L’adverbi pacíficament no anul·la el contingut del verb nuclear del missatge. I és que no es pot defensar si no és mitjançant l’oposició i la resistència, encara que no sigui agressiva, sinó merament passiva”
El Suprem considera que les crides que Cuixart va fer perquè els ciutadans anessin a l’Institut Jaume Balmes i l’Escola Ramon Llull no eren crides per votar sinó per fer força i resistència. En el text, afegeix que eren indrets on la congregació de persones ja era multitudinària i que tot i això reclamaven reforços. En un dels tuits, el president d’Òmnium demanava als concentrats a l’Escola Ramon Llull que, davant les agressions, “mans enlaire i crits de ‘Som gent de pau'” i acabava el missatge demanant “resistència pacífica”. Per al tribunal, la crida a la resistència suposa “força física i intimidatòria, suposa pressió i oposició a l’actuació policial” dels cossos espanyols.
“Escola Ramon Llull, Barcelona. Davant les agressions, mans enlaire i crits de ‘Som gent de pau’. Aquesta és la consigna: resistència pacífica”
