El científic Taylor Perron ha dirigit l’estudi que ha trobat evidències sobre l’existència d’aigua salada a Mart en el passat. La teoria apunta que podria haver existit un oceà, malgrat que l’orografia marciana havia estat la causa que es descartés aquesta possibilitat, en estudis anteriors.

Taylor explica que  “hi ha algunes zones de la superfície de Mart que s’assemblen a les costes de la Terra, però no són planes com les que es veuen quan anem a la platja. Per això, si caminessis sobre aquesta línia de costa de Mart, hauries de caminar pujant i baixant pel terreny durant més de dos quilòmetres. El nostre estudi mostra que les costes van poder ser planes fa més de 2.000 milions d’anys, però aleshores, la rotació del pol de Mart va canviar i això va fer que les costes es deformessin”.  Perron assegura que actualment “aquesta aigua deu estar amagada sota l’escorça marciana” i que, en el passat, l’aigua va emergir a la superfície de Mart des de l’interior però finalment va tornar a l’interior del planeta, tancant el cicle.

Si fem un paral·lelisme amb la Terra, un procés similar, de reorientació del planeta respecte al seu eix de rotació, és el que va comportar variacions del nivell del mar terrestre.

Ignasi Casanova, científic del Departament d’Enginyeria de la Construcció de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i expert en química de la construcció dels materials a Mart, ha explicat a BTV la importància d’aquest estudi. Apunta que en un futur, no gaire llunyà, es podria “fabricar fuel per a coets a Mart mateix, a banda, que l’aigua és un recurs bàsic” i per això sol ja és important.

Casanova explica que l’atmosfera de Mart, amb temperatures que oscil·len entre els -10 ºC i els  -50 ºC, dificulten l’existència d’aigua líquida a sobre la superfície. El que s’ha trobat i que ha permès arribar a la conclusió de l’existència d’aigua subterràniasón minerals salats, rics en clor i de forma allargassada, amb aigua al seu interior”. Per aquests motius sempre “es parla d’aigua subterrània que sortiria a l’exterior a través de fonts i després s’evaporaria“.