Les inscripcions en català i occità del monument Frederic Mistral tornen a lluir 75 anys després que fossin esborrades, coincidint amb la fi de la gerra civil. El 5 de juliol del mateix any, el 1939, sortia de Catalunya l'últim tren cap a Salamanca carregat de documents que es podien utilitzar per inculpar republicans. L'efemèride ha servit per reivindicar per enèsima vegada el retorn dels 'papers de Salamanca', un cop el Ministeri de Cultura s'ha desdit del compromís adquirit. Ara, el ministre Wert, diu que només retornarà la meitat dels documents pendents, amb l'argument que la Generalitat no trobarà alguns dels propietaris legítims. PEP CRUANYES, Comissió de la Dignitat "El Ministeri de Cultura ,en aquest sentit, que s'abstingui d'intervenir, sembla que el que estiguin fent és donar per bona, o donant suport, l'actuació dels franquistes ara fa 75 anys." D'ençà que el 1989 el Parlament va demanar el retorn dels papers, els estira i arronsa entre govern català i l'espanyol per a la recuperació confiscada del règim franquista s'han anat succeint. El 2005, amb el tripartit i el PSOE al poder, es va signar la Llei del Retorn i l'any següent es van començar a rebre de manera intermitent diversos documents. Tot i així, el gruix important de papers continua a Salamanca i amb tornada del PP al poder el 2011, les gestions pel retorn s'han torçat fins a la negativa de fa pocs dies del ministre Wert. FERRAN MASCAREL, conseller de Cultura "Ni tan sols compleixen la llei que surt de les Corts Espanyoles. És una expressió de la manera d'entendre la política incorrecte que no respectem. Això només expressa que Espanya està en un final." La Generalitat ha explicat que emprendrà accions jurídiques per recuperar els documents i, si cal, demanarà ajuda a organismes internacionals.
El 5 de juliol de 1939 l’exèrcit franquista va endur-se els darrers documents de Catalunya que pertanyien a persones i entitats republicanes. Un tren va portar a Salamanca les últimes 35 tones, de les 160 totals, amb l’objectiu de fer servir els arxius com a prova per inculpar sospitosos davant els tribunals militars. No va ser fins a 2005, amb la Llei de Retorn, que es va iniciar el procés de recuperació dels documents cap a Catalunya. Des de la comunitat catalana, es reclama que tornin tots els papers, però el govern central diu que no ho farà ja que la Generalitat no pot trobar tots els propietaris legítims o els seus hereus. La Comissió de la Dignitat considera que la decisió del ministre Wert és un nou atac a la dignitat de Catalunya i a la voluntat de la ciutadania de voler reparar les víctimes del franquisme durant la guerra.
L’acte de commemoració d’aquest dissabte s’ha fet al monument Frederic Mistral de Montjuïc, d’on es van esborrar inscripcions en català i en occità durant la Guerra Civil. La Comissió de la Dignitat i la Plataforma per la Llengua, entitats organitzadores, consideren que aquesta repressió contra la llengua catalana encara es continua patint i, per això, s’han restaurat els escrits al monument i se n’ha fet una inauguració simbòlica, acompanyada de la coral El Poble. A l’acte, presentat per l’actor Carles Sales, hi ha assistit el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell.
