Quan el visitant entra a la basílica del Valle de los Caídos s’adona de la intenció majestuosa de la construcció. Un cop a l’altar, als peus s’hi troba una gran llosa amb la inscripció de José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange. I fins ara, a la banda oposada de l’altar, una altra llosa amb el nom de Francisco Franco. A les dues capelles laterals de l’altar, i també a la resta de les capelles situades a un costat i l’altre de la nau central, s’hi van enterrar milers de persones, de tots dos bàndols, amuntegades “sense distinció” en criptes on s’accedeix per una porta que diu “Caídos por Dios y por España, 1936-1939”.
Per Queralt Solé, professora d’història contemporània de la UB, la posició preeminent dels dos capitostos del franquisme a la part central i més sagrada del temple demostra que el conjunt monumental no ha estat mai “un monument de perdó i reconciliació nacional” com el franquisme va voler “vendre” quan el va inaugurar, l’any 1959. “Està individualitzat, hi pots anar a deixar flors, el pots homenatjar”, diu Solé en referència a Primo de Rivera. En canvi, la resta “és igual d’on vinguessin, el que calia era omplir-ho d’ossos per vendre el discurs que era un lloc on estava tothom enterrat”.
Trasllat controvertit
La professora de la UB recorda que el trasllat dels cossos “sobre el paper es va fer molt correctament, publicant-ho als butlletins provincials”, però que a la pràctica, un cop van tenir localitzades les fosses dels republicans, franquistes, civils, etc., “el règim va decidir quines eren les que es portaven al Valle”. Els familiars van tenir l’opció d’oposar-s’hi, en cas que sabessin que el seu familiar era mort i en quin lloc d’Espanya, i sempre que es fessin càrrec de recollir les restes al lloc de la mort “amb una caixa o ves a saber com i per transportar-lo durant centenars o milers de quilòmetres”.
Segons Solé, al Valle de los Caídos hi ha enterrades “unes 33.800 persones” sense especificar el bàndol del qual formaven part. Unes 22.000 estan identificades amb noms i cognoms, però en uns 12.000 casos l’única referència amb què va arribar el cos era “desconocido”, i per tant, els seus familiars mai no van poder optar a reclamar-los o oposar-se al trasllat. Per això, la professora de la UB té clar que “molta gent no és conscient que té el seu familiar enterrat al Valle”.
L’enterrament de Franco, la culminació
Queralt Solé assegura que “no s’han trobat papers” que indiquin que la tomba de Franco s’havia d’ubicar a la basílica i que “en els plànols no sortia indicat el lloc” i, per tant, el forat es va haver de fer “a posteriori”. La professora atribueix la decisió d’enterrar-hi el dictador al cap de govern Arias Navarro, amb el beneplàcit del futur rei Joan Carles I. “Un missatge de continuïtat, d’aquí no canvia res”, afegeix, “i una imatge de milers de persones en pelegrinatge” cap a “un enterrament massiu, amb honors d’estat”.
La mà d’obra, presoners republicans
El Valle de los Caídos es va començar a construir l’any 1940 amb l’objectiu d’acabar-lo al cap d’un any, però les obres es van allargar fins al 1958. Solé calcula que “van ser milers” els presoners republicans que van treballar en aquest recinte d’una manera que es coneixia com a “redención de penas por el trabajo”, a canvi d’entre tres i sis dies de rebaixa de la pena per cada dia de treball, una situació en la qual “no es podien oposar a cap mena d’ordre, encara que fos arriscada”.
L’objectiu inicial era “enterrar-hi els que havien mort per fer possible la dictadura franquista”, però amb la inauguració, l’any 1959, “quan Espanya estava intentant ser acceptada en àmbit internacional”, hi va haver un “intent de discurs per convertir-lo en element de reconciliació”, un relat que, per Solé, “no s’aguanta”.
