(ACN/Redacció) La llei contra la multireincidència ha entrat en vigor aquest divendres després de mesos de bloqueig al Congrés dels Diputats. La nova norma posa el focus en els furts, que només estaven castigats amb multes, i ara introdueix penes de presó per aquest tipus de delictes. En concret, estableix que si una persona ha estat condemnada almenys tres vegades per delictes de la mateixa naturalesa, i com a mínim un és delicte lleu, el furt de menys de 400 € pot comportar una sentència d’un a tres anys. Un càstig que s’agreuja per als robatoris de mòbils, perquè posseeixen dades personals.
La norma es va aprovar definitivament al Congrés aquest dijous amb 272 vots a favor (PP, PSOE, Junts i PNB), 71 en contra (Vox, Podem, Sumar i Bildu), i set abstencions (ERC). Impulsada per Junts, va tornar a la cambra baixa després que el Govern espanyol vetés dues de les esmenes que el PP havia introduït durant el seu pas pel Senat per endurir els controls en la regularització de migrants.
Fins a tres anys de presó si hi ha persistència
I de la mateixa manera que la reforma afecta amb càstigs més greus els furts si hi ha persistència, la llei també reforça la persecució de les estafes, que poden comportar penes de presó si segueixen la mateixa lògica. Així, un delicte lleu pot castigar-se amb penes d’entre sis mesos i tres anys, si concorren tres condemnes de la mateixa naturalesa, almenys una de lleu.
Durant el debat final de la iniciativa d’aquest dijous, també s’ha donat llum verda a una esmena del PSOE al Senat que proposa augmentar les penes als delictes vinculats amb el cultiu de marihuana en interiors, on freqüentment, segons el text, es cometen fraus de subministrament elèctric.
Allunyar-los dels espais on delinqueixen
Els canvis que inclou la llei també passen per un increment dels jutges, que poden prohibir residir o acudir a espais on actuen habitualment els multireincidents. De la mateixa manera, la norma redefineix tècnicament el concepte de reincidència, i s’ajusten les regles de determinació i suspensió de penes per garantir coherència amb els nous supòsits agreujats.
El decret també estableix que les condemnes fermes dictades en altres estats membres de la Unió Europea podran computar a efectes de reincidència.
Un “fals relat” sobre seguretat o una llei necessària?
Durant el debat, Esquerra Republicana va acusar Junts de “crear un fals relat” sobre seguretat i delinqüència per evitar que Aliança Catalana “se’ls mengi territori”. En una línia similar s’expressava Podem, que va atribuir “la insistència” de Junts amb la multireincidència al pols amb la formació de Sílvia Orriols. Per part de Junts, Marta Madrenas va reiterar que la llei és “necessària” i va acusar els grups que s’hi oposen “d’ignorar” la realitat.
Sumar va posar el focus en les mesures que el PP va introduir al Senat per dificultar la regularització de migrants i va assegurar que “vincular reincidència amb permisos de residència d’estrangers és una repugnant falsedat”. De la mateixa manera, el PSOE va exigir “no confondre aquesta lluita amb la sospita contra els immigrants” i el PP va reivindicar que les esmenes volien “millorar” la seguretat dels ciutadans.
