compartir
Can Ricart avança un pas més en la urbanització dels seus entorns i la connexió amb els carrers del voltant. Així, amb l’acabament d’aquesta fase de les obres, el recinte fabril ja es pot travessar pel carrer de Bolívia, des d’Espronceda fins a Bilbao, i s’ha prolongat el carrer d’Emília Coranty.
Amb aquests treballs s’hi han incorporat sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS) amb parterres que permeten la infiltració de l’aigua de la pluja a l’aqüífer. La nova pavimentació condueix l’aigua cap a aquests espais verds, cosa que afavoreix la gestió sostenible del cicle de l’aigua.
També se n’han renovat l’enllumenat i les instal·lacions d’aigua, electricitat, clavegueram i telecomunicacions. En fases posteriors, es preveu incorporar-hi bancs, aparcaments de bicicletes i altres elements de mobiliari urbà, així com continuar amb el control arqueològic dels moviments de terres.
Finançament publicoprivat
Aquesta actuació ha transformat 4.390 m² d’un total de 17.923 m² en un espai públic més accessible, verd i connectat. S’han creat places i recorreguts per a vianants, que enllacen edificis històrics protegits com a Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) amb edificacions noves, com ara habitatge social, residències d’estudiants i habitatge no convencional.
Els treballs d’aquesta fase han costat 2,4 milions d’euros, que s’han finançat amb diner publicoprivat. Però tot i les millores que han comportat, els veïns consideren que aquesta no és l’obra que necessitava el recinte. “És com el que en lloc d’arreglar la casa arregla el jardí”, comenta Salvador Clarós, membre de l’Associació de Veïns del Poblenou, que considera “lamentable” que 20 anys després que el recinte quedés buit “segueixi sent una ruïna“.
“El Campus de les Arts va fracassar”
De fet, a la part renovada del recinte conviuen edificis de nova construcció amb antigues naus reconstruïdes i convertides ara en habitatges de luxe. En canvi, els altres edificis històrics, propietat de l’Ajuntament, estan en ruïnes. Aquí la Universitat de Barcelona hi havia projectat el Campus de les Arts, però els veïns ja no confien que s’arribi a fer. “Va fracassar”, sentencia Clarós, que assegura que el que és important és que l’Ajuntament defineixi què hi vol fer i “mogui fitxa”. La UB, però, ha explicat a l’Infobarris que no té finançament per tirar endavant el projecte. El consistori, però, insisteix que continuen les converses amb la UB per dur a terme el projecte del Campus de les Arts.
Activitat industrial per a Can Ricart
L’entitat veïnal proposa que el recinte fabril de Can Ricart torni a acollir tallers i activitat industrial i que es busqui finançament per rehabilitar les naus en altres agents públics, com podria ser el Consorci de la Zona Franca. En aquest sentit, l’entitat s’emmiralla en altres acords que ja hi ha hagut a la ciutat entre el consistori i el consorci, com la construcció de 1.878 pisos públics a les casernes de Sant Andreu i a la Marina del Prat del Vermell.
Una història de projectes fallits
L’antic recinte de la fàbrica d’estampats de Can Ricart ocupava un espai equivalent a quatre illes de l’Eixample. Es va edificar el 1853 amb un estil neoclàssic i es va convertir en el primer gran conjunt industrial modern de la ciutat. Després d’anys d’abandó es va aconseguir preservar el recinte gràcies a una llarga mobilització de Salvem Can Ricart, que va aconseguir que fos catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, la màxima protecció patrimonial que pot tenir un edifici. Però Can Ricart és peculiar perquè s’hi van trobar restes romanes i, per tant, podem dir que és un dels pocs edificis a Catalunya que durant més de 2.000 anys han mantingut les activitats agrícola, primer, i industrial, després.
L’Ajuntament va cedir els terrenys a la Universitat de Barcelona per un període de 50 anys, primer per-hi fer la Casa de les Llengües, després el Campus de les Humanitats i, finalment, el Campus de les Arts, que va ser l’avantprojecte final, un recinte universitari per enfortir l’ensenyament artístic superior. El projecte el lidera la UB i implica l’Ajuntament, la Generalitat, l’Estat i 19 centres educatius.
