En Lahcen viu a casa l'Eloïsa des de fa cinc mesos. Passa moltes hores fora perquè estudia jardineria, juga a futbol i està a punt de ser monitor de lleure. Amb ella, compateix la vida diària i se sent com si fos amb la seva família. LAHCEN MIMOUNI "Nos tratamos como madre e hijo. Me han ayudado mucho sobre los estudios, sobre cualquier cosa que necesito. Siempre están a mi lado." ELOÏSA CORDONCILLO, voluntària de Punt de referència "Em va sortir el sentiment de mare protectora que li volia estar una mica al sobre. Poc a poc això va desapareixer i s'ha convertit en una situació normal, No voldria dir de mare perquè la mare és la seva mare i jo no sóc la seva mare, però sí de bons amics." En arribar del Marroc, en Lahcen va estar un any tutelat en un centre d'acollida de la DGAIA. Quan va fer 18 anys, però, va seguir a l'Àrea de Suport de la Generalitat, que va recomanar-li Punt de Referència. RICARD CALVO, director general de la DGAIA "L'arribada a la majoria d'edat no és un fet que ha de suposar un trencament del que s'estava donant fins ara en el centre, amb una realitat nova i on se sentin sols, sinó al contrari. Pensem que els hem d'acompanyar i ens hem marcat fins els 21 anys. Les entitats van més enllà i segurament poden entrar en aquelles aspectes més concrets." MERCÈ GARET, tècnica de Programes de Punt de Referència "Nosaltres el que fem des de l'entitat és treballar amb joves que encara són menors, però també continuem treballant fins els 23, 24 i, fins i tot en algun cas, 25 anys." És el cas d'en Mamadou, que ve del Senegal. Ara té gairebé 23 anys i en fa cinc que està en contacte amb en Manel. Es veuen cada dos o tres mesos, però al principi del projecte es trobaven cada setmana. MAMADOU KORKA "Yo muchas veces he querido trabajar y dejar por ejemplo los estudios porque la família sabe que si estás aquí, todos esperan que empieces a trabajar. Él me decía: 'No, tienes que seguir estudiando'." MANEL VÁZQUEZ, voluntari de Punt de Referència "Era ja de bon principi un noi molt madur, amb unes idees ben arrelades que lògicament ha pogut anar modificant a mesura que ha anat creixent. Però em penso que el meu paper principal ha estat saber que estava al seu costat per si en qualsevol moment em necessita." Punt de Referència els va unir perquè compateixen l'interès per la tecnologia. De fet, el Manel va ajudar-lo a visitar Google. Ara el somni del Mamadou és treballar-hi quan acabi d'estudiar informàtica.

El director general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), Ricard Calvo, remarca que els 18 anys són “una edat legal que suposa la majoria d’edat”, però que això no ha de suposar un trencament del suport que ofereix la DGAIA als menors. Per això, des dels centres es prepara als joves per a la vida adulta des dels 16 anys aproximadament a través de l’Àrea de Suport a Joves Tutelats i Extutelats de la Generalitat. Es tracta d’un organisme que ofereix als nois i noies sense recursos propis ni familiars un suport tècnic i educatiu en diferents àmbits: des de l’habitatge, la inserció laboral del jove, acompanyament socioeducatiu i psicològic, assessorament jurídic i suport econòmic. És una ajuda totalment voluntària, ja que el jove major d’edat s’hi acull, si ho vol. Tot i això, segons Calvo, entre el 87 i el 88 % dels joves extutelats accepten aquesta ajuda i la majoria d’aquests, un 80 %, tenen ajut econòmic.

L’acompanyament de l’administració es pot oferir fins que el jove té 21 anys. Aquest suport, però, també el duen a terme entitats socials com Punt de Referència que atenen joves fins als 25 anys. Aquesta és una associació sense ànim de lucre que ofereix acompanyament i suport als joves extutelats a través d’un equip de professionals i, alhora, d’un equip de voluntaris.

Per exemple, en Manel Vàzquez, veí barceloní resident a l’Hospitalet, va oferir-s’hi voluntari i, des de fa cinc anys, està en contacte, a través de Punt de Referència, amb en Mamadou Korka, un noi senegalès. Al principi es trobaven un cop per setmana dins el Projecte Referents de l’entitat. Cinc anys després de conèixer-se, però, encara mantenen la relació i per a en Mamadou, en Manel és tot un referent. Mamadou Korka explica que al principi el va ajudar, sobretot, a integrar-se a la nova societat, i a organitzar-se.

Una altra iniciativa que duen a terme des de Punt de Referència és el projecte Acull, que ofereix a joves immigrants la possibilitat de conviure durant vuit mesos en un nucli familiar. És el cas d’en Lahcen Mimouni, que va venir del Marroc amb 17 anys. Va viure durant un any a un centre d’acollida de menors, fins als 18 anys, i a partir d’aleshores va tenir l’oportunitat de seguir acompanyat per l’Àrea de Suport al Jovent Tutelat, que va recomanar-li Punt de Referència. Des de principis de 2016, viu a casa de l’Eloïsa Cordoncillo, que li ofereix habitatge però sobretot suport, perquè aprengui la cultura catalana i pugui emancipar-se d’aquí a uns mesos.