Pas endavant al Parlament per intentar posar fi al sensellarisme. Tots els partits, excepte VOX, han presentat una proposició de llei per treballar en aquesta línia, un text que han elaborat conjuntament juristes de la UB i la UAB amb cinc entitats del tercer sector. Asseguren que és una llei “pionera” i que, si s’aprova, se’n podran beneficiar 18.000 persones en els propers cinc anys.
Segons el darrer recompte d’Arrels Fundació, cada dia dormen al carrer 1.064 persones a Barcelona. L’objectiu és atendre principalment aquelles que pateixen una situació de sensellarisme crònica. El responsable de la comunitat de Sant Egidi, Jaume Castro, ha denunciat que les persones sense llar “tenen els mateixos drets que tothom”, però que, en canvi, “a diferència d’altres col·lectius fràgils, no gaudeixen d’una llei específica que es proposi corregir la seva situació precària”. En aquest context, ha afirmat que la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per fer front i erradicar el sensellarisme “vol omplir aquest buit legal”.
Les persones sense llar són els grans oblidats de la nostra societat
Garantir espais residencials dignes
El principal instrument que preveu la llei és el que anomenen un espai residencial digne, com a pas previ als habitatges d’inserció. Al contrari del que passa actualment amb allotjaments com pensions, hotels o albergs, els espais residencials dignes han d’estar oberts les 24 hores del dia i permetre-hi la vida privada. A més, es garanteix als afectats l’accés als serveis socials i assistencials bàsics, i se’n creen de nous, com el dret a tenir una consigna, un títol de transport o a accedir a una bugaderia, a més del dret als serveis funeraris o la prohibició que es consideri la mendicitat com una infracció administrativa. Els impulsors del text preveuen que tindrien accés a aquests espais totes les persones que estiguin empadronades. La resta s’haurien de dirigir a centres de baixa exigència.
Els impulsors del text hi han treballat durant tres anys. Pel que fa a les entitats, hi han participat Sant Joan de Déu, Arrels Fundació, la Fundació Assís, Càritas i la Comunitat de Sant Egidi. Del món acadèmic, l’ha dirigit Antoni Milian i Massana, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
