compartir
Si l’Ajuntament de Barcelona no canvia d’idea en menys d’una setmana, l’Observatori DESCA, Irídia, Som Barri i entitats que defensen el poble gitano, denuncien que hi haurà 40 persones més sense sostre a la ciutat. Aquest desnonament se sumaria al que ja va tenir lloc al mateix barri de Vallcarca el dijous 8 de maig. En aquell cas eren barraques on vivien famílies gitanes, romaneses i marroquins. Les famílies que el consistori vol desallotjar el 2 de juliol viuen en pisos ocupats que són propietat de l’Ajuntament i que els vol recuperar.
Qui viu als tres blocs ocupats propietat de l’Ajuntament?
Les finques estan situades als números 83 i 87 bis de l’avinguda de Vallcarca i la tercera, en una nau del carrer de la Farigola, 3. Actualment hi viuen unes 40 persones, entre les quals hi ha gent gran i unes 15 criatures. Pràcticament totes, com en el cas de les barraques, són d’origen gitano, romanès i marroquí. Segons el govern municipal, aquestes finques es van adquirir el 2015 a través d’un procés d’expropiació impulsat pels propietaris anteriors, i estan afectades des del 2002, per la qual cosa no se’ls pot donar cap ús ni rehabilitar-les.
Fonts dels consistori asseguren que “l’única alternativa respecte a aquestes finques era i és enderrocar-les. En aquesta situació d’afectació urbanística, l’Ajuntament no pot garantir la seguretat i bon estat de les finques i evitar riscos per a les persones”. El consistori remarca que el desallotjament està justificat perquè les finques es van ocupar de manera il·legal fa sis anys i per la pròpia seguretat de les persones.
Entitats compromeses amb els drets socials
Amb la intenció d’evitar aquest desnonament a la vista i criticar com es va fer el del 8 de maig, l’Observatori DESCA i Irídia, conjuntament amb entitats que defensen al poble gitano com són la Fundació Secretariado Gitano Catalunya, la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya i RRomanipe’s Associació Gitanitats, estudien una possible vulneració de drets continguts en normativa internacional, estatal i autonòmica que, tot i denunciats, són drets que consideren que “s’estan negant per part de l’Ajuntament”. Asseguren que es tracta de persones vulnerables i l’aspecte més rellevant on posen l’accent les entitats —que han comparegut conjuntament aquest dijous— és que hi ha menors d’edat, tant a les barraques desallotjades com als pisos ocupats que l’Ajuntament vol buidar, que queden desemparats.
Miguel Ruiz, advocat de l’Observatori DESCA, ho explica així, “la primera i més clara vulneració és la dels drets dels infants. L’Ajuntament els ha enviat una carta dient que, el dia 2, us hauré de fer fora i si l’Ajuntament volia que realment els menors participessin en el desallotjament, tal com marca la llei, hauria d’haver preguntat a quina escola anaven, com els podia afectar el desnonament, etcètera, un procediment adaptat a les necessitats i l’edat i el context de cadascun dels infants. Això és el que s’hauria d’haver fet”.
Alternativa de sostre: una nit al CUESB
En el cas del desallotjament dels assentaments del 8 de maig es va fer com a conseqüència d’una resolució dictada per l’Ajuntament el dia anterior, després de l’incendi que es va produir en una de les barraques. La resolució, que dictava desallotjament urgent per risc imminent acreditat pels Bombers, es va notificar en mà en el mateix moment del desallotjament. Segons les entitats aquesta resolució es va lliurar “en català, sense traductor ni intèrpret, i sense notificació prèvia a la lletrada que havia comparegut en nom d’algunes persones desallotjades en el procediment administratiu iniciat d’ofici”.
Actualment, segons les entitats, aquestes persones es troben dormint al carrer o reallotjades en pisos o locals de familiars o persones del barri que els acullen temporalment. Esther Murillo és advocada de Som Barri i dels afectats pel desnonament, “la realitat és que aquell dia l’única alternativa habitacional que se’ls donava a les famílies era una nit al CUESB o dues nits en una pensió. Això també és una vulneració dels drets perquè l’administració té l’obligació de protegir no només els nens i nenes i adolescents, sinó també la gent gran”.
El govern municipal assegura que “davant del desallotjament d’urgència es va activar el CUESB, com és preceptiu, que davant de la situació sobrevinguda ofereix un allotjament d’emergència”, però el consistori nega cap desemparament i assegura que va oferir més d’una nit amb la derivació als recursos habitacionals per a persones sense llar, els anomenats centres de primera acollida (CPA) que van ser descartats per alguns afectats. “Abans i després el seguiment continua amb la derivació als serveis socials ordinaris de referència per tal d’establir els recursos habitacionals estables pertinents. En aquest cas, l’oferiment d’aquests recursos ja s’havien fet amb anterioritat i es van mantenir després del desallotjament” apunta el consistori.
Què passarà el 2 de juliol?
Les entitats expliquen que encara poden presentar un Recurs d’Alçada, amb petició de suspensió de llançament, donades la situació de vulnerabilitat de les famílies i “la manca d’oferiment d’alternativa
habitacional real per part de l’Ajuntament”. Una afirmació que el consistori ha desmentit a betevé i ha assegurat que “s’està treballant per avaluar les situacions de vulnerabilitat i oferir els recursos i solucions socials i habitacionals adequades a les necessitats de les persones, amb especial atenció a la infància”.
El més rellevant del futur desallotjament és que els expedients no estan judicialitzats, és a dir, el dia 2 de juliol les famílies seran convidades a marxar pel seu propi peu de forma voluntària. Un fet que difícilment es donarà, ja que s’ha convocat als veïns i entitats per evitar aquest desallotjament. L’escenari més probable és que l’Ajuntament, si no aconsegueix recuperar les propietats el dia 2, hagi de demanar autorització judicial per executar-lo més endavant.
