La major part de les persones sense llar es concentren als districtes de l'Eixample, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc. El perfil majoritari de les persones que dormen al carrer és el d'un home de 25 a 49 anys, que no té casa des de fa dos anys i tres mesos. Presenta un grau de vulnerabilitat mitjà, és a dir, que l'haurien d'atendre recursos especialitzats per evitar que la seva situació es deteriori, i és de nacionalitat espanyola o d'algun dels països de la Unió Europea. Aquestes són algunes de les dades que es desprenen de l'informe que ha fet la fundació Arrels després que més de 280 voluntaris entrevistessin durant tres nits persones que dormen al ras. En total, 348 ciutadans van respondre el qüestionari, dels 941 que dormen al carrer, a Barcelona. Dividits per parelles van intentar entrevistar persones com el José, que fa anys que no té cap lloc on descansar. Ell va acceptar, però d'altres, s'hi van negar. També ni va haver que dormien profundament i no els van voler despertar o que no es podien comunicar amb ells per l'idioma. És la primera vegada que s'elabora un cens d'aquestes característiques a la ciutat amb l'objectiu de conèixer les necessitats reals d'aquest col·lectiu i desenvolupar mesures concretes.

El cens de persones sense sostre que va fer la fundació Arrels entre el 30 de maig i l’1 de juny constata que el 73 % fa més de sis mesos que viuen al carrer. De fet, la mitjana de temps que els enquestats fa que són al carrer és de 45 mesos. El 86,2 % són homes. Tota aquesta informació sobre les persones sense sostre servirà per millorar els recursos que s’hi adrecen.

A Barcelona hi ha comptabilitzades 941 persones que dormen al carrer. Durant els dies que es va fer l’enquesta se’n van localitzar 624, de les quals una mica més de la meitat, 348, van accedir a respondre les preguntes d’una enquesta. Les que no van voler, no van poder per barreres idiomàtiques o bé perquè dormien profundament i no se les va despertar. De l’anàlisi de les respostes, se n’extreu que la meitat de les persones que dormen al carrer tenen entre 25 i 49 anys i que, de mitjana, fa tres anys i nou mesos que no tenen una llar estable, una xifra que pot arribar a superar els vuit anys en un 12 % dels casos.

Entre els enquestats, un 19 % presenten un índex de vulnerabilitat alt i requereixen una intervenció prioritària. De totes les persones localitzades, el 39,4 % passaven la nit dins de caixers i la resta, a la intempèrie. El 41,2 % dormien soles, el 24,4 % en parelles i la resta, en grups d’entre tres i 11 persones.

Per procedències, el 31 % són de nacionalitat espanyola, però dormint als carrers de Barcelona hi ha gent de fins a 46 països diferents, molts dels quals de la Unió Europea. També es constata que quasi la meitat dels que van venir de fora ja fa més de cinc anys que viuen a la ciutat.

Les enquestes es van fer entre el 30 de maig i l’1 de juny amb la voluntat de recollir més informació que la que cada any s’actualitza amb el recompte de les persones que dormen al carrer, i poder millorar així les polítiques i recursos. La iniciativa s’emmarca en una prova pilot que s’està fent en diverses ciutats europees a través de la xarxa FEANTSA, amb el suport de Community Solutions, una entitats que fa anys que segueix la mateixa metodologia als Estats Units.