TERE BERMÚDEZ, Càritas "Aquests globus aquest any han volgut simbolitzar la dignitat. La dignitat que tenen les persones sense llar, que moltes vegades malauradament per les causes estructurals acaben diluint-se i l'acaben perdent. Avui el que hem volgut és sostenir aquesta dignitat i reclamar que realment hi hagin polítiques contra el sensellarisme. La xarxa aquest any hem participat en la creació d'un pla, juntament amb l'Ajuntament de Barcelona, amb mesures molt concretes (atenció al carrer, millora dels equipaments...) que ens permetran també entre tots els agents que estem treballant en aquest àmbit poder combatre aquesta xacra social que és continuar mantenint persones al carrer." LAIA ORTIZ, tinenta d'alcalde de Drets Socials "'Podries ser tu' és posar de manifest que el sensellarisme pot afectar qualsevol persona. En el conjunt de persones que estan al carrer trobem trajectòries vitals molt diferents. A vegades per un acomiadament, per perdre la casa perquè no s'ha pogut pagar, perquè hi ha una malaltia mental que no hi ha una bona resposta des del sistema o perquè no hi ha una renda mínima garantida, acaben persones que sense la xarxa acaben al carrer."
Segons Càritas, actualment hi ha 3.182 persones sense llar a la ciutat de Barcelona, un 33,6 % més de les que hi havia el 2008. D’aquestes, segons l’últim recompte, 941 dormen al carrer. Aquestes persones, diu Càritas, són la part més visible de l’exclusió residencial severa a la ciutat, un problema estructural que s’ha de combatre amb polítiques eficaces.
En aquest sentit, segons ha explicat Tere Bermúdez, de Càritas, l’Ajuntament de Barcelona presentarà els propers dies un pla, dut a terme en col·laboració amb la Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar, amb “mesures contretes per combatre el sensellarisme com més atenció al carrer o millora dels equipaments”.
La flaixmob d’aquest any s’emmarca en la campanya municipal “Podries ser tu”. El lema convida la ciutadania a reflexionar sobre les causes que fan que una persona arribi a viure al carrer. Segons Laia Ortiz, tinenta d’alcalde de Drets Socials, “en el conjunt de persones que estan al carrer trobem trajectòries vitals molt diferents. A vegades pot ser a causa d’un acomiadament, per perdre la casa perquè no s’ha pogut pagar o perquè hi ha una malaltia mental que no ha tingut una bona resposta des del sistema”.