La Sala Beckett s'instal·larà al Poblenou, aquí a l'antiga seu de la Cooperativa de la Pau i la Justícia. El projecte ja està dissenyat, però encara no hi ha una data fixada per al trasllat. La Beckett arribarà a un barri amb una llarga tradició teatral. TONI CASARES, director de la Sala Beckett "Poblenou és un espai, una zona de Barcelona ideal per obrir-hi un teatre perquè té trajectòria, té una història cultural molt viva i unes ganes de mantenir-la i fer-la créixer, aquesta història i aquesta relació amb la cultura." A començaments del segle XX al barri hi havia fins a quatre sales on es feia teatre. Els emblemes eren el Casino de l'Aliança del Poblenou i el Centre Moral i Cultural, on encara avui es continuen fent representacions. L'Ateneu Popular Flor de Maig també fa teatre actualment. No és el cas de l'Ateneu Colón, que ara acull les oficines d'una empresa. Però l'essència teatral del barri es filtrava per altres racons. NICASI CAMPS, autor teatral "A gairebé totes les cooperatives tenien el seu grup teatral i, fins i tot, les parròquies també tenien el seu teatre. O sigui, que estava molt prodigat. Potser quant a dones flaquejava més." Però a l'activitat teatral del Poblenou li va sorgir un competidor inesperat. Tenia quatre rodes i va ser una peça clau en l'aparició del fenomen diumenger, el 600. ANTONI LÓPEZ, conserge del Casino l'Aliança del Poblenou "Era imprescindible anar a fora perquè tenien el 600 i això va anar de capa caiguda. Els caps de setmana estaven emprats per anar a la caseta i fer anar el 600. Això va ser el desgavell de la gent de teatre d'aficionats." Ara, amb la instal·lació de la Sala Beckett, el barri recupera una nova seu per a les arts escèniques. Primer de tot, però, caldrà fer-hi una reforma integral per condicionar l'edifici de la Pau i la Justícia. En aquest espai hi anirà la sala principal, amb cabuda per a 200 persones. A la segona planta hi haurà l'obrador i tres tallers d'assaig. TONI CASARES, director de la Sala Beckett "Era molt important tenir aquesta condició de casa, de casa domèstica. De lloc on la barreja és fàcil, és còmode. On ens trobem i uns van cap a una banda i uns van cap a l'altra. Es troben i s'ho expliquen i ho comparteixen. Per tant, un lloc domèstic, un lloc fàcil, un lloc no gaire solemne. Un lloc amb història que sap recuperar-la." I com que diuen que allò que és bo es fa esperar, aquí teniu un avançament de la futura Sala Beckett.
