Primer la Laia. "Bon dia!"Bon dia Laiona! Que han vingut els reis! Corre, aixeca't""Anem a veure què t'han portat, corre!" I després en Roger, que li costa més. "Bon dia cuqui! Que han vingut els reis! Que ens hem d'aixecar!" "Quines mandres!" "No puc obrir els ulls." Però l'esforç ha valgut la pena. "Mireu! Podem obrir-los ja?" "És el cotxe de carreres!" Amb l'emoció la Laia ha passat per alt el regal estrella. "Ala! No ho havies vist, eeeh?" "No. La bici que volia!" Els Reis han estat previsors. Li servirà durant anys. "Hi arribes justeta." És ben difícil que Ses Majestats no l'encertin. Aquesta samarreta, per exemple, fa mesos que la Laia se'n va enamorar en una fira. "Però no tenien la meva talla i em van dir que l'encarregarien. I no ens van trucar ni ens van dir res. I els Reis ens l'han portada." I no han sortit amb les mans buides. En Roger es va encarregar que no els faltés de res. "Vaig ficar menjar als camells. Ai! Als Reis i als camells." "La nit d'abans-d'ahir ja no van poder ni dormir. A les quatre de la matinada ja estaven desperts dient 'I quan vénen els Reis? quan vénen els Reis?'. És un dia que vivim tots amb molta il·lusió." Una il·lusió que els porta a obrir tots els regals en un tres i no res. "Aquest tampoc no és per a tu, Júlia. Andreu..." Però ara ve el millor de tot. Estrenar les joguines.
“Abans-d’ahir no podien dormir, es van llevar a les quatre de la matinada, de tan nerviosos que estaven” explica la Sílvia Pérez, la mare d’en Roger i la Laia. Curiosament, aquest matí, a les 8 h , encara dormien. “Ahir van anar a veure l’entrenament del Barça i van participar de la cavalcada del barri, així que suposo que estaven exhaustos”, aclareix la Sílvia. Ha costat, però s’han acabat llevant i en entrar al menjador, no sabien per quin paquet començar. De l’emoció la Laia ha passat per alt el regal estrella, una bicicleta, que fa temps que demanava. En Roger ha esclatat a cridar quan ha vist el cotxe de carreres teledirigit.
