"Aquí encara era soltera jo. Aquí vosaltres molt petits. Aquí el teu pare i jo. I aquí ve el rebut que em va donar el pare." Aquesta és la història d'un rebut, un rebut que ha passat de pares a fills, però que mai no han pogut cobrar. "Lucharemos todos, juntos todos juntos..." Al final de la Guerra Civil i amb el pretext d'unificar el caos monetari que hi havia a Espanya, es va obligar els ciutadans a entregar el paper moneda de la República que tenien a casa. MONTSERRAT CAPDEVILA, afectada per la confiscació franquista "I llavors li van fer un rebut. I el rebut, el va guardar perquè deien que un dia el cobraríem. Sempre sempre amb el d'allò que ho cobraríem. Coi, quan ja t'has fet càrrec que t'ho han de pagar i que et dol tota la vida." JOSEP MARIA SOLER I SABATÉ, historiador i professor de la UAB "En alguns casos hi ha un canvi immediat dels diners i en d'altres no es canvien els diners i en d'altres se'ls donen uns avals, una mena de comprovants que aquells diners tenen un valor que l'estat franquista els reconeixerà. El cert és que podríem dir que tot això és una extraordinària estafa." A la Montserrat, en casar-se el seu pare li va donar aquest rebut. 1.232 pessetes, el que li quedava després de la guerra. Ara sembla poc, però si s'actualitzés amb els interessos, cada pesseta de la República equivaldria a un euro i mig. Han passat més de 70 anys i la Montserrat i ara també a la seva filla Lídia continuen lluitant per intentar cobrar el que és seu. L'any 2005 van impulsar la creació de l'Associació de Perjudicats per la Incautació Franquista. Ara és la Lídia qui porta les regnes d'una associació que avui aplega 1.400 famílies, 800 a Catalunya, cada una amb la seva història al darrere. LAURA CERVERA, afectada per la confiscació franquista "3.300 pessetes. Quasi ningú no tenia grans quantitats de diners. És el que tenien estalviat tota la família. És rar la gent que tingui 15.000 pessetes perquè és molt poca gent la que arribava aquesta quantitat." LÍDIA JIMÉNEZ, afectada per la confiscació franquista "Ella sempre ha estat demanant al Banc d'Espanya, però hi anava personalment i demanava els diners i li deien 'miri, això més endevant eh, més endevant'." Avui dia el Banc d'Espanya segueix sense reconèixer aquests rebuts. Tant el síndic de greuges com el defensor del poble tenen el cas sobre la taula. El 2006, però, van quedar fora de la llei de la memòria històrica. Ara el Parlament està elaborant un cens per quantificar el nombre d'afectats i remetre el cas al Congrés, que és qui té les competències per retornar els diners als seus propietaris. De fet, alguns partits, com Esquerra Republicana o Unió Democràtica, que també van ser víctimes de la confiscació, han recuperat els diners. GLÒRIA RENOM, presidenta de la Comissió de Peticions "Uns sindicats van cobrar, uns partits també i, en canvi, la societat civil, els ciutadans, que són qui veritablement fan país, es van trobar sense diners i sense aquesta reparació econòmica i moral que creiem que és de justícia que es faci." "Veiem que hi ha altres associacions que ho han aconseguit i diem 'per què nosaltres no?'. Nosaltres no obliguem que ens paguin de cop i volta, però que ho reconeguin." Però mentre aquest reconeixement no arribi, la Lídia i la seva mare seguiran guardant el rebut on ha estat des de fa més de 70 anys, dins d'un calaix.
