En una entrevista a ‘Les Notícies de les 10’, l’historiador Dani Cortijo ha explicat que el Fossar de les Moreres és un dels molts cementiris parroquials existents a la Barcelona dels inicis del segle XVIII. Era habitual que fins al regnat de Carles III -quan s’ordena que els difunts siguin sepultats fora muralla- totes les esglésies disposessin del seu propi cementiri. “Si ens hi fixem, la majoria d’esglésies de la Barcelona vella tenen una plaça al costat”, diu.
Segons Cortijo, el Fossar de les Moreres pren rellevància per dos motius. L’un és la publicació del poema de Frederic Soler “Pitarra”, referents a l’espai: “Al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor. Fins perdent nostres banderes, serà l’urna de l’honor”. L’altra és la celebració, el 1886, d’una missa en honor als caiguts en la defensa de la ciutat oficiada pel canonge Collell.
A partir d’aquí el Fossar esdevé punt de trobada del catalanisme i durant la dictadura del general Franco esdevindrà un aparcament de cotxes. A la darrera remodelació s’hi va col·locar la inscripció del vers de Pitarra sobre uns blocs de marbre vermells procedents de la Unió Soviètica -els mateixos que hi ha al mausoleu de Lenin, diu Cortijo-. A la darrera remodelació s’hi va afegir el pebeter en forma de falç que segons l’historiador aporta confusió amb la guerra de 1640.
