La Unió Europea calcula que encara hi ha un miler d'europeus desapareguts al Nepal, 35 dels quals serien espanyols. És el cas de la barcelonina Roser Palau, que continua desapareguda i els seus familiars critiquen que el govern espanyol no els informa i no actua amb prou rapidesa. Entre altres coses, lamenten que els equips de rescat han trigat massa dies a viatjar a un aeroport proper a la zona afectada. JORDI PALAU, pare de la barcelonina desapareguda "En Nueva Delhi no habias efectivos esperando que les dejaarn entrar al Nepal. Si hubieran estado allí el mismo día que les dan persmiso ya entran al Nepal. Esto pueden ser vidas humanas que se pierdan." Una setmana després del terratrèmol la xifra de morts ja s'eleva a 6.800 i els ferits són més de 14.500. El govern nepalès ja descarta trobar més supervivents. Els esforços se centren, sobretot, a fer arribar l'ajuda humanitària als milers de persones que necessiten aigua i menjar, però també un lloc on poder tenir unes mínimes condicions de vida. PABLO TOSCO, portaveu d'Oxfam Intermón al Nepal "Intentar tener un refugio para las personas para no indundarse con el monzón, y letrinas y siministro de agua potable, garantizar la higiene." Una petició que també fa Unicef, que alerta que la temporada de monsó comença d'aquí a poques setmanes, amb risc d'inundacions i esllavissades. Perilla la salut de la gent, en especial dels nens, que podrien contraure el còlera i infeccions si no millora la salubritat.

Per als familiars dels desapareguts, cada segon és or per trobar els seus éssers estimats. “Les conseqüències poden ser greus per a una persona sense aigua i menjar. Si fos la filla d’un ministre les coses s’haurien fet diferent”, critica Jordi Palau, pare de la barcelonina desapareguda al poble de Langtang, Roser Palau. Asseguren que el govern no està actuant amb prou rapidesa i que no els informa. Aquesta és una opinió compartida per familiars de desapareguts d’arreu d’Espanya.

Els efectius policials i de rescat espanyols que han d’actuar a la zona afectada pel terratrèmol han d’accedir primer a Nova Delhi i, d’allà, al Nepal un cop en tinguin permís. Palau lamenta que aquesta espera es faci des d’Espanya en lloc de fer-ho des d’un punt proper per guanyar temps. “Si haguessin estat allà, el mateix dia que tenen permís ja entren al Nepal, el temps que perden a fer el trajecte des d’aquí poden ser vides humanes que es perden”, explica el pare de la desapareguda. Afegeix que el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, s’ha posat en contacte amb ells arran de l’aparició dels familiars als mitjans de comunicació. El ministre els ha parlat amb cordialitat, però que “no s’ha disculpat” i no els ha donat més informació de la que ja tenien.

Necessitat de refugi

Una setmana després del terratrèmol, la xifra oficial de víctimes mortals supera ja els 6.800. El govern nepalès no té esperances de trobar persones amb vida sota les runes. Una de les principals preocupacions, doncs, és auxiliar els més de 15.000 ferits que ha deixat el sisme i que ha destruït prop de 130.000 llars. Entre les necessitats bàsiques hi ha, sobretot, la de facilitar aliments i aigua potable a la població, però també un lloc on poder habitar de forma immediata. “Hem d’intentar tenir un refugi per a totes les persones i sobretot instal·lar latrines i subministrar aigua potable per garantir la higiene”, explica el portaveu d’Oxfam Intermón sobre el terreny, Pablo Tosco.

Unicef també posa l’accent en aquesta necessitat, tenint en compte la proximitat de l’època de monsons. Les inundacions i esllavissades poden empitjorar una situació ja de per si precària. Tot plegat, posa en risc la salut de milers de persones, en especial nens que poden patir malalties com ara el còlera, l’hepatitis o bé infeccions diarreiques.