El jutge de la secció 10a de la Sala Penal de l’Audiència de Barcelona Santiago Vidal rep l’equip de BTV amb expressió de satisfacció: “és una sentència molt important”, diu, i assegura que tindrà conseqüències immediates en el sistema jurídic espanyol. Segons Vidal, el primer efecte pràctic que tindrà la sentència de l’alt tribunal de la UE serà “la paralització d’ofici per part dels jutges de primera instància espanyols de totes les execucions hipotecàries” en espera d’analitzar si els deutors han estat víctimes de les clàusules abusives.
Vidal explica que una de les clàusules abusives que preveu el dictamen europeu és la dels interessos de demora, que s’apliquen a partir del primer mes d’impagament de la hipoteca, que, en molts casos, se situen sobre el 20%, una circumstància que es dóna segons el jutge en quasi “el 100% de les hipoteques espanyoles”, motiu pel qual considera que “la sentència és aplicable gairebé a tots els casos”. Això, segons Santiago Vidal, no només afectarà les persones que es troben en un procediment d’execució hipotecària (en aquest cas, la UE pot obligar a recalcular tot el deute) sinó també als que paguen puntualment la hipoteca, ja que “en els propers tres o quatre mesos els bancs es veuran obligats a modificar els contractes en alguns aspectes, entre els quals hi ha aquests interessos aplicats en el retard del pagament”.
El magistrat de l’Audiència de Barcelona remarca la importància d’aquesta sentència que “és vinculant per a l’Estat espanyol i significa un ordre directe a canviar la Llei hipotecària”, una modificació que aquest mateix matí el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ja ha avançat que el govern central portarà a terme les reformes per adequar-se a la normativa europea. Santiago Vidal lamenta que l’alt tribunal europeu no parli sobre la possibilitat de la dació en pagament, però es mostra igualment satisfet amb la sentència.
També Immaculada Barral, professora de Dret Civil de la UB, creu que el dictamen de la UE obre la porta que el jutge valori la possibilitat que els deutors haguessin acceptat clàusules abusives en la signatura dels contractes hipotecaris sense tenir suficient coneixement sobre el que estaven acceptant, tal com ha passat en molts casos de participacions preferents. Barral recorda que, fins ara, el marc legal no permetia als jutges determinar si s’havien donat casos d’abús per part de les entitats bancàries i que, a partir d’ara, podran analitzar cada cas amb detall.
Dubtes sobre la possible retroactivitat de la sentència
El magistrat de l’Audiència de Barcelona Santiago Vidal considera que d’alguna manera la sentència feta pública pel tribunal europeu aquest matí pot tenir algun tipus d’efecte retroactiu. Vidal explica que aquest tipus de dictamen “no modifica procediments ja acabats o en fase d’execució” però opina que “els jutges faran tot el possible per interpretar la llei i la sentència de la manera més favorable per als afectats”.
No té la mateixa opinió José María Fernández Seijo, el jutge que va presentar la qüestió prejudicial a Luxemburg perquè es valorés si la llei espanyola era abusiva. Feijó, en una entrevista a la cadena SER, ha afirmat que “el prejudici és actual” i que “no és necessari entrar en el fals debat tècnic sobre la retroactivitat”. Seijo considera que “si com a conseqüència de la llei que arrosseguem des de fa anys s’han causat prejudicis provats, aquest dany ha de ser reparat”, però en cap moment no parla clarament sobre aplicar la llei amb efectes retroactius. El jutge coincideix amb els experts consultats que el dictamen aprovat aquest dijous és una “eina moltíssim més potent que les que hi havia fins ara” per lluitar contra els desnonaments quan aquests es produeixin de forma indiscriminada. En l’entrevista, Fernández Seijo ha valorat la tasca de difusió dels mitjans de comunicació i, sobretot, la tasca de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la pressió exercida fins aconseguir un canvi legislatiu.
