El Ministeri d'Ocupació li ha denegat el permís de treball, i sense aquest, l'única alternativa que l'Eric veu per guanyar-se la vida és recollir ferralla. ERIC KATTAH "Jo tinc un ofici, tinc una professió. Sóc sastre, però sense papers no puc treballar. No puc aprofitar el talent que tinc." Ell és una de les 300 persones desallotjades el juliol passat a les naus dels carrers de Puigcerdà i Pere IV i a qui les administracions van assegurar que els facilitarien la tramitació dels permisos de treball i residència. Però dels 300 desallotjats, només una vuitantena va aconseguir reunir informes favorables de l'Ajuntament i la Generalitat per demanar el permís de residència. Tot i això de moment, Madrid ja ha denegat 30 permisos i hi ha 11 persones que han recorregut contra aquesta decisió. CARLES PERDIGUERO, advocat del Col·lectiu Ronda "L'Administració el que ha de dir és, hi ha un interès general per concedir aquest tipus de permisos de residència? O contràriament estem en contra del que diuen la Generalitat i l'Ajuntament i no ens interessa? Jo entenc que sí hi ha uns acords entre les administracions que s'haurien de respectar." L'Ajuntament, que ha assistit mig miler de persones amb el Pla d'assentaments irregulars, diu que ara la responsabilitat recau en el govern central. MIQUEL ESTEVE, comissionat d'Immigració "Un dels handicaps importants per a aquestes persones és que moltes d'elles no tenen la situació administrativa regularitzable ni fàcilment regularitzable, que és un tema que depèn del Govern espanyol. Per tant, no hi ha cap possibilitat d'inserir-les al mercat laboral." Però els papers, ho sap el Yaya, no són sinònim de victòria. Encara que ell ja els té, ha de seguir treballant amb la ferralla mentre busca una feina millor.

El 24 de juliol passat 300 persones van ser desallotjades de les naus del carrer de Puigcerdà i Pere IV. Al setembre 81 membres d’aquest col·lectiu, assessorats per l’Assemblea Solidària contra els Desallotjaments, van demanar a la Subdelegació del Govern el permís de residència acollint-se a motius d’interès públic i col·laboració amb les autoritats. Un fet que van acreditar presentant informes favorables de l’Ajuntament i la Generalitat. Un total de 51 sol·licituds es troben encara en tràmit i 30 han estat rebutjades.

Per aquestes denegacions, 11 persones han presentat un recurs a través del Col·lectiu Ronda, que se sustenta en la col·laboració amb les administracions dels habitants dels assentaments desallotjats. Per aquest motiu, segons Carles Perdiguero, l’advocat que porta el cas, la regularització d’aquestes persones es planteja com una qüestió d’interès públic tal com acrediten els informes favorables de les administracions local i autonòmica.