Pel jurat, 'Ciutat morta' és un exercici de llibertat d'expressió. Una llibertat que es vehicula a través del cinema de denúncia i que és, diu, indispensable en qualsevol societat. El premi arriba després de setmanes de polèmica en què diversos col·lectius i grups polítics han demanat la reobertura del cas 4-F. Tant la fiscalia com el Tribunal Superior de Justícia, però, s'hi han posicionat en contra. Segons l'Ajuntament, la concessió d'aquest guardó és una mostra de la independència del jurat. JAUME CIURANA, tinent d'alcalde de Cultura "És un símptoma d'una qüestió més de fons que hi ha a la ciutat, // que és el valor suprem de la llibertat en la creació." El guardó ha agafat per sorpresa els responsables del documental, que encara no tenen clar si l'acceptaran. Si ho fan, però, diuen que la intenció no és quedar-se'n els diners. XAPO ORTEGA, codirector de 'Ciutat morta' "Nos parece un poco hipócrita que por parte del Ayuntamiento se nos conceda este premio cuando des de la Guardia Urbana se nos está acusando de mentir." XAVI ARTIGAS, codirector de 'Ciutat morta' "Els diners els destinarem a causes semblants a les del 4-F per deixar entendre que el 4-F no és un cas aïllat." El de 'Ciutat morta' no és l'únic guardó de temàtica polèmica dels Ciutat de Barcelona d'enguany. En literatura catalana s'ha premiat el llibre 'El cas Pujol', de Toni Sala.
El jurat, presidit per Àlex Gorina i integrat per Judit Colell, David Matamoros i Elena Subirà ha decidit per majoria atorgar el premi d’audiovisuals “en tant que exercici de llibertat d’expressió a través d’un cinema de denúncia indispensable en qualsevol societat”. El premi arriba després de la polèmica d’aquest documental arran d’haver-se emès pel Canal 33 i la petició d’alguns grups polítics de reobrir la investigació del cas 4-F, mentre que el TSJC defensa el procés judicial i apunta que les denúncies de maltractaments van ser investigades.
En unes declaracions a Barcelona FM, un dels codirectors del documental ‘Ciutat morta’ Xapo Ortega assegura que estan “molt sorpresos” per haver rebut aquest guardó. Afirma que la notícia es coneix dies després d’un comunicat de la Guàrdia Urbana sobre el cas en què els va qualificar de mentiders. “No sabem quina posició adopten”. El realitzador ha explicat que es plantegen si anar a buscar el premi al Saló de Cent: “recollir el premi de mans de l’alcalde és una mostra que hi ha alguna cosa que s’ha d’arreglar. Trias hauria de posicionar-se en aquest sentit”, ha dit. Xavi Artigas, codirector de l’audiovisual, ha anunciat que destinaran els diners a “causes semblants a les del 4-F, per deixar entendre que el 4-F no és un cas aïllat”.
El tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, ha afirmat que la concessió d’aquest guardó és una mostra de la independència del jurat i “un símptoma d’una qüestió més de fons que hi ha a la ciutat (…) que és el valor suprem de la llibertat en la creació.” El Partit Popular no comparteix aquesta posició. El president del Grup Municipal, Albert Fernández Díaz, ha declarat que tot i que respecta la decisió del jurat, ” és evident que jo no li hagués atorgat el premi“.
L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha volgut parlar sobre la manifestació convocada aquest dimecres per recordar el cas 4-F. Trias ha defensat el dret a manifestació i ha demanat “ordre, serietat i respecte” en les diverses activitats convocades per commemorar la jornada.
Els altres guardons
En les categories relacionades amb les arts plàstiques hi destaquen l’actor Carles Martínez, la coreògrafa Sol Picó, l’artista Marcel·lí Antúnez o els integrants del Circ Raluy. El compositor Albert Guinovart ha estat guardonat en la categoria de música, mentre que a l’escultor Jaume Plensa se li reconeix la seva contribució en la projecció internacional de la ciutat.
Pel que fa a la literatura, el premi en català és per l’obra ‘El cas Pujol’, de Toni Sala, mentre que Ignacio Vidal-Folch amb el seu ‘Pronto seremos felices’ guanya l’apartat en llengua castellana. Jordi Vintró és el guanyador del premi de traducció en català, per la traducció de l’obra ‘Noves impressions d’Àfrica’, de Raymond Russel.
El premi de cultura popular i tradicional d’enguany se l’endurà la Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona i el de mitjans de comunicació la revista ‘L’Avenç’. L’Agustí Duran i Sanpere d’història és per a Pere Colomer i Roma i l’escola Antaviana, a Nou Barris, obté el d’educació.
Domestic Data Streamers (Disseny), l’estudi BCQ pel disseny de biblioteca Joan Maragall de Sant Gervasi (Arquitectura), Pura Muñoz-Cánoves (Ciències de la Vida), Andreu Domingo (Assaig, ciències socials i humanitats), Ernest Giralt Lledó (Ciències experimentals i tecnologia) i Enric Rovira (Gastronomia), completen el palmarès.
Els Premis Ciutat de Barcelona tenen l’objectiu de guardonar la creació, la investigació i la producció de qualitat feta a Barcelona per creadors o col·lectius que hi treballen o per institucions de la ciutat que les creen i les produeixen. Els guardons es lliuraran el dia 10 de febrer a les set de la tarda al Saló de Cent de l’Ajuntament, en una gala conduïda per l’actriu Àgata Roca i amanida amb la música de Joana Serrat.
Tots els premiats
Teatre – Carles Martínez
Dansa – Sol Picó
Circ – Circ Raluy
Arts visuals – Marcel·lí Antúnez
Audiovisuals – ‘Ciutat morta’, de Metromuster
Música – Albert Guinovart
Cultura popular i tradicional – Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona
Traducció català – Jordi Vintró
Literatura catalana – ‘El cas Pujol’, de Toni Sala
Literatura castellana – ‘Pronto seremos felices’, d’Ignacio Vidal-Folch
Mitjans de comunicació – ‘L’Avenç’
Agustí Duran i Sanpere d’història – Pere Colomer i Roma
Disseny – Domestic Data Streamers
Arquitectura – Biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall, de l’estudi BCQ
Ciències de la Vida – Pura Muñoz-Cánoves
Assaig, ciències socials i humanitats – Andreu Domingo
Ciències experimentals i tecnologia – Ernest Giralt Lledó
Educació – Escola Antaviana
Gastronomia – Enric Rovira
Projecció internacional – Jaume Plensa
