En el recurs, els advocats al·leguen que els immigrants habiten la nau industrial des de fa aproximadament un any i que mai fins ara “ningú no s’havia interessat a recuperar-la”, ni s’ha argumentat per part del titular ni de cap altra persona cap raó que urgeixi a la seva recuperació.
En el recurs també s’explica que no s’ha pres declaració als habitants de la nau i adverteixen de la “crisi humanitària” que pot comportar el desallotjament. A més, afirmen que el procediment de desallotjament no s’ajusta al dret si es té en compte la ponderació entre l’estat d’una finca “degradada i sense utilitat econòmica” i el dret a la integritat de les 300 persones que hi viuen.
El text alerta que la majoria de persones que viuen a l’assentament hi són per “pura necessitat en no tenir un altre espai on anar o treballar la ferralla amb la qual sobreviuen” i també denuncien que fins ara no han estat integrades en el canal de serveis socials de l’Ajuntament, per la qual cosa les seves necessitats són cobertes per la solidaritat veïnal i religiosa.
Des de l’Ajuntament insisteixen que posaran tots els recursos que tenen a l’abast en l’àrea de serveis socials perquè “cap persona no quedi desatesa” després del desallotjament de la nau, que, segons els advocats, utilitzen un total d’unes 800 persones.
