A Los brotes negros. En los picos de la ansiedad (Anagrama, 2022) l’escriptor Eloy Fernández Porta explica amb tot detall els episodis més aguts d’ansietat que va viure. “Jo volia descriure amb precisió com són els quatre o cinc minuts d’un pic d’ansietat, que jo sentia que eren molt més temps”, diu Fernández Porta, que afegeix: “Poder sintetitzar-ho em donava lleugeresa”. Aquesta era la primera idea del llibre. “Després la cosa es va anar complicant i, d’aquesta descripció purament física, vaig passar a fer consideracions de sociologia, psicologia, etc.”, explica.
Sobre si l’escriptura és curativa l’escriptor diu: “No vull enganyar a ningú, escriure et treu de la dolència? En última instància, no”. Fernández Porta sí que assegura: “Hi ha algunes pràctiques que et poden ajudar: en un moment de patiment, escriure en mode pilot automàtic, només això, ja refrena una mica el malestar“. I afegeix: “Fer una revisió del que ha passat un parell d’hores després, l’agitació recordada en calma, què es diu, també resulta bastant útil”.
Com sortir dels pics d’ansietat?
A la secció “Viure bé”, del betevé directe, Fernández Porta ha explicat que va començar a recuperar-se dels pics d’ansietat “en part, gràcies a un tractament de psicologia conductista, una millora de les condicions de vida, i gràcies a la medicació“.
“De vegades prendre medicaments es critica perquè sí i el cas que tenim nosaltres no és com el dels Estat Units ”
Sobre la medicació, l’escriptor explica que al principi un se sent “com si fos un subjecte experimental que ha d’anar provant diferents drogues i en diferents dosis per veure quina funciona”. I afegeix: “De vegades prendre medicaments es critica perquè sí, i el cas que tenim nosaltres no és com els Estat Units, que tenen una crisi amb el fentanil i on hi ha milers de metges regalant receptes com caramels de Sant Medir. Aquí tenim la sort que podem confiar en el sistema de salut pública”.
La por constant de patir una altra crisi
Fernández Porta explica com imaginar figures d’animals li servia per crear-se una idea del que li passava. Al llibre parla de tèrmits i de com si tingués “una serp dormint penjada d’una branca, perquè els atacs o les crisi poden sobrevenir en qualsevol moment“. Tot i estar-hi acostumat, “en els moments que estàs més o menys tranquil, no ho estàs del tot perquè saps que en qualsevol moment et pot tornar a passar”.
