L'edifici de la seu actual del districte de Ciutat Vella formava part al segle XVI de la Casa de la Misericòrdia, que acollia la casa dels expòsits. Les monges de la Caritat s'encarregaven de cuidar els orfes que abandonaven en aquest indret. Un dels vestigis que encara se'n conserva a la façana de l'edifici és el torn dels orfes. MANEL CLAVILLÉ, director tècnic de l'Institut de Paisatge Urbà de Barcelona "Aquest era el torn on es podia deixar els nadons no volguts. Es podien deixar a qualsevol hora del dia mantenint l'anonimat de la persona que els deixava." Aquest torn va funcionar fins a l'any 1931, i aquests dies s'ha restaurat. MANEL CLAVILLÉ, director tècnic de l'Institut de Paisatge Urbà de Barcelona "S'han decapat totes les capes que se li han acumulat a sobre. Si la peça manté el material en bon estat aleshores del que es tracta és de donar-hi el to i protegir-lo." La restauració del torn dels orfes s'emmarca dins del programa Petits paisatges de Barcelona, de l'Institut de Paisatge Urbà de Barcelona. MANEL CLAVILLÉ, director tècnic de l'Institut de Paisatge Urbà de Barcelona "Penso que és molt interessant mantenir aquestes coses. No cal tampoc donar-hi una importància de grans peces, són peces molt importants per a la memòria i per al cor, però sobretot per conèixer com funcionava una ciutat." A la façana també s'hi conserven altres elements de la casa dels expòsits, un escut i la porta noble.

La Casa de la Misericòrdia era un conjunt d’edificis conventuals que fins al segle XIX es va mantenir gairebé intacte. Un dels edificis que encara se’n conserva, al carrer de les Ramelleres, és l’hospici, del qual es cuidaven les monges de les germanes de la Caritat. Aquestes religioses es feien càrrec dels nens abandonats de la ciutat des que es va inaugurar, l’any 1583.