Segons Jorge Guillén, investigador de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), per cada temporal fort la pèrdua de sorra a les platges de Barcelona és d’entre 15.000 i 20.000 metres cúbics. El retrocés de les platges és un fenomen habitual, segons Guillén, i per això es distingeix entre la morfologia del litoral típica de l’estiu o de l’hivern.
A les platges de l’extrem Fòrum els esvorancs que han creat les onades són ben visibles, com també a la platja del Bogatell, on els negocis de restauració no han tingut danys materials però sí que expliquen que en dies de temporal baixa la facturació fins a un 80 %.
En tots els episodis de fort vent i onatge, però, la platja que sempre en queda més afectada és la de la Barceloneta. “Les característiques d’aquesta platja és que inicialment era de les més grans. I ara per l’orientació l’ontage de llevant arriba perpendicularment a la platja i amb més força que a la resta”, aclareix Guillén.
Ara caldrà veure si el mar serà capaç de regenerar les platges de forma natural, retornant de mica en mica la sorra submergida a la superfície, abans que comenci la temporada de bany. Des de l’any 2010 el Ministeri de Medi Ambient, que en té les competències, no n’afegeix de forma artificial, però tot apunta que aquest any caldrà tornar-ho a fer.
