Dret a escollir metge i centre, dret a una segona opinió si el diagnòstic no convenç, dret a ser informat, a triar entre les diferents opcions terapèutiques o a decidir qui pot presenciar els actes sanitaris. Són només cinc dels molts drets que té el ciutadà en l'àmbit de la salut. Tots estan recollits a la carta de drets i deures del pacient, un document sovint poc conegut. "No, la verdad es que no". "És que no em poso mai malalt. De fet, no he estat mai ingressat en un hospital". "I aquí està el problema de tothom, que no ho sap". El problema és que no tots aquests drets es poden exigir davant de la justícia. La carta de drets i deures del pacient no és vinculant. I això vol dir que només es poden reclamar judicialment aquells punts que estiguin ja inclosos en alguna altra llei sobre els drets en salut. RAFAEL RIBÓ, síndic de Greuges "Nosaltres estem demanant que els drets vagin sent elevats, a ser possible, a nivell legislatiu. Igual que anem reforçant els drets socials, com per exemple s'ha fet amb la carta dels drets socials europea que s'incorpora als tractats europeus, doncs que els drets de la salut, en el seu desenvolupament, també s'incorporessin al marc legal més elevat possible." En oficines com aquesta és on el pacient pot rebre informació i exigir els seus drets. Malgrat que no sempre s'hi vingui a reclamar. "Crec que quan hi ha coses per agraïr, crec que també s'han de fer saber".
