Les desigualtats en l'àmbit educatiu van empitjorar a Catalunya entre 2003 i 2012. Aquesta és la principal conclusió, i la més preocupant, d'un estudi que dóna perspectiva a les dades de l'informe PISA, més enllà dels rànquings. Si es compara el territori amb la resta de països de l'OCDE, els autors conclouen que les diferències d'estatuts condicionen un 23% el resultat de les proves. Tant és així que el risc de fracàs escolar es multiplica per sis en els alumnes de nivell socioeconòmic més baix. Segons els autors de l'estudi les desigualtats desemboquen en un baix rendiment de l'alumnat en general. XAVIER BONAL, professor de sociologia de la UAB "Els països que milloren en resultats són alhora els que han treballat en reduir les desigualtats. L'equitat és la millor política i Catalunya encara té feina a fer." L'informe també indica que l'alumnat autòcton obté de mitjana 70 punts més en la prova que els seus companys d'origen immigrat. A aquest factor s'hi suma el fet que assistir a un centre amb elevada concentració d'alumnat desafavorit fa perdre 30 punts en la puntuació de la prova, l'equivalent a mig any d'escolaritat, un baix rendiment que també afecta l'alumnat de classe mitjana i alta. Per revertir aquesta situació la Fundació Jaume Bofill reclama a la Generalitat un pla d'equitat, que es millori l'atenció a l'alumnat amb necessitats específiques i finançar els centres segons el nivell socioeconòmic dels estudiants.

L’estudi es basa en l’anàlisi dels resultats de l’informe PISA en l’assignatura de matemàtiques i consideren que la desigualtat acaba suposant un llast per poder millorar els resultats a les proves del programa. Constaten que els resultats de 2012 depenen un 23% més del nivell socioeconòmic dels estudiants que no pas el 2003 i que la possibilitat de patir fracàs escolar es multiplica per sis a les classes socials més desafavorides.

Segons la fundació, això evidencia que el sistema educatiu català “no aconsegueix neutralitzar les diferències socials durant el procés educatiu i distribuir els resultats amb independència de l’origen familiar”.

La segregació empitjora els resultats

Respecte als alumnes immigrants de primera i segona generació que es troben entre el col·lectiu menys avantatjat, l’estudi registra en alguns casos una diferència de 70 punts menys respecte als alumnes autòctons. “La política educativa s’hauria de preocupar per l’efecte net de la immigració”, diuen els responsables de l’estudi, que alerten que hi ha minories ètniques que participen poc a l’escola.

La segregació escolar perjudica “de manera sensible” els resultats PISA de tors els alumnes, ja que els alumnes desafavorits passen de 471 punts a 441 i els no desafavorits de 522 a 475. Amb relació al gènere, les noies treuen pitjors notes que els nois en matemàtiques i ciències, amb una diferència de 22 i 12 punts, respectivament. En lectura, les noies superen els nois en 24 punts.

“A les noves generacions l’equitat ha millorat, però encara hi ha molt de terreny per recórrer”, ha dit l’autor de l’estudi, Xavier Bonal.