Precisament el passatge du el nom de l'Esperança en honor de la patrona dels cotoners. Un col·lectiu al qual pertanyia l'avi de la Montserrat, un dels fundadors de la cooperativa. MONTSERRAT BERTOLÍN, veïna "Aquí només hi havien aquestes cases i no hi havia res més, tot era camps de cultiu i per arribar camins de terra i tot, eh.. tenim aquest pou, que aquest pou era de l'aigua que ens subministrava perquè trèiem aigua del subsòl. Després es va esgotar i vam agafar aigua directe. Tots teníem el nostre dipòsit a casa". La Montserrat va néixer en una d'aquestes cases i és una de les poques veïnes que queden de les famílies d'estibadors. El nou veïnat poc es pot imaginar les dificultats dels inicis. MONTSERRAT BERTOLÍN, veïna "Tots treballaven al moll, tots treballaven en el ram del cotó, o sigui que tots es coneixien. Marxaven a les 4, marxaven a les 5 caminant fins al port i a vegades arribaven allà i no treballaven, perquè se'ls sortejaven i havien de tornar a casa sense treballar. Així era la vida…". De la trentena de casetes originals, només en resten 16, que l'Ajuntament ha catalogat com a patrimoni. Fa uns anys es va obrir el passatge per als vianants, on la pau permet gaudir dels esgafriats, els colors i la singularitat del conjunt.
