És el clàssic dels clàssics barcelonins. Es trepitja a bona part de les voreres de la ciutat, una posició que comparteix amb el panot de quatre pastilles, actualment el més estès. L'Ajuntament, però, ja fa mesos que va decidir apostar pel que es considera tot un símbol d'identitat. JOAN GARCIA, director de serveis d'Hàbitat Urbà de l'Ajuntament "A les reparacions petites es manté l'original sigui el de flor o un altre, per evitar convertir les voreres en un 'patchwork', però totes les grans transformacions serà el panot de flor." Una de les fàbriques de panots barcelonins bull d'activitat amb l'arribada del bon temps i l'increment d'obres a la ciutat. A l'any, en produeixen uns 60.000 metres quadrats. MARTA JIMÉNEZ, responsable Panots Jiménez "Es tracta d'una peça de formigó, es tracta que sigui molt resistent, que sigui econòmica. I el tema de l'absorció, és una peça que és molt resistent al clima." Ho és tant, que les més antigues conservades són de principis de segle passat, i es troben al vestíbul de Casa Amatller. Es va començar a instal·lar als terres de Barcelona quan la ciutat es coneixia com a Can Fanga. Però no en són les úniques, a la ciutat hi ha més d'una vintena de dissenys de rajoles diferents. Les més antigues es troben al barri Gòtic, provenen de les pedreres de Montjuïc i ja les feien servir els romans. O l'elegància de la fràgil pedra sorrenca, en vies amb molt poc trànsit de vehicles. Però els més desconeguts són aquests panots al carrer de Ganduxer. Un disseny massa complicat de mantenir i que, al contrari que el seu principal rival, no va aconseguir convertir-se en un record de la ciutat.

A Barcelona hi ha més de 20 tipus diferents de lloses, però només una s’ha convertit en tot un símbol de la ciutat. És el panot de flor, una de les llosetes més esteses i amb més història de la ciutat. Ara l’Ajuntament ha decidit apostar per aquest model quan es facin noves obres a la ciutat.

En algunes voreres de la ciutat conviuen diferents models de llosetes o panots. Des d’Hàbitat Urbà del consistori consideren que cal evitar el que anomenen un “patchwork” al carrer, i per això a partir d’ara, s’usarà el model del panot de flor. Això si, quan només s’hagin de fer petites intervencions, es mantindrà el disseny que hi hagi.

El panot

Són peces de formigó de 20×20 centímetres, molt resistents i de molt fàcil manteniment. Diverses empreses les fabriquen a tot Catalunya i les serveixen a les constructores que duen a terme les diferents obres a la ciutat. De manera, que aquestes fàbriques són les proveïdores de les llosetes que trepitgem cada dia als carrers de Barcelona.

La rajola de xocolata, la més estesa

És un dels models que més funciona i és la que més s’ha utilitzat en els darrers anys. Per això, el panot dividit en quatre quadrats, conegut també com a rajola de xocolata és la rajola que ocupa més metres quadrats de la ciutat. Tot i la funcionalitat de la peça, el disseny no és especialment atractiu, i per això s’optarà a partir d’ara per posar el panot de flor, que ja s’ha convertit en la marca Barcelona.

La flor de Puig i Cadafalch

Al vestíbul de la Casa Lleó i Morera hi ha el que sovint s’ha considerat l’origen dels panots de flor. El disseny és una flor de quatre pètals feta en relleu negatiu, ideada per l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Les rajoles estan situades a l’accés de l’edifici, per on entraven els senyors de la casa en carros de cavalls quan encara Barcelona es coneixia com a Can Fanga. Les rajoles de Puig i Cadafalch van ser aleshores tota una revolució.

Els dissenys que s’han extingit

En total, a la ciutat s’han comptat al voltant de 20 tipus de panots. Depenent de l’època es van posar de moda models com el de cercles concèntrics, anomenat ensaïmada, o bé el model calavera, amb quatre cercles separats per línies corbes. Avui en dia molt d’aquests models ja no es fabriquen per la poca demanda que hi ha, i quan s’ha de substituir algun d’aquests panots, s’ha de recórrer a altres dissenys que sí se segueixen fabricant.

La “b” del mil·lenni

Fins i tot hi ha panots commemoratius. Com a benvinguda a l’any 2.000, l’Ajuntament va encarregar un disseny especial de panot amb la lletra “b”, de Barcelona. Es va col·locar com a prova al carrer de Ganduxer, però es va comprovar que no era fàcil de mantenir, s’embrutava massa i el relleu es desgastava fàcilment.

El futur tecnològic al panot

El futur més immediat dels panots són les aplicacions científiques que ja se li han provat. L’objectiu és que s’apliqui a la lloseta un producte químic que amb els rajos del sol redueix el diòxid de carboni, és a dir, redueix la contaminació que emeten els vehicles, i a més, té propietat netejants i per això s’embruten molt poc. Ben aviat, asseguren des d’Hàbitat Urbà, aquestes llosetes es col·locaran en alguna via, que ha de ser ampla i assolellada perquè funcioni correctament.