La Barceloneta envelleix. És la percepció que tenen els botiguers del barri, els de tota la vida. Una situació que, expliquen, els perjudica el negoci. JOAN RODRÍGUEZ, propietari de Santos Jeans "Ha quedat el iaio. La gent jove no pot comprar pisos perquè els lloguers són alts. I els iaios no tenen poder adquisitiu." L'Alfons ha treballat de joier i rellotger durant dècades al barri. També ha vist temps millors. La seva és l'única botiga del gremi que queda oberta. ALFONS CÁNOVAS, Joieria Cánovas "Aquí hem estat cinc establiments de joieries i actualment només hi som nosaltres. I la feina és aguantar-nos." Ells encara aguanten però no tothom pot dir el mateix. MARIA RIERA, veïna "Hi havia els colmados, la ferreteria, l'espardenyeria. Tot això s'està perdent." Com també es perdrà aquesta papereria, que després de 20 anys es traspassa perquè el negoci, diuen, és ara mateix insostenible. Aquest cartell acredita la merceria Pascual com una de les més antigues de la zona. Asseguren que els va fer molt mal la irrupció fa anys dels grans centres comercials i defensen el model de proximitat. JAVIER IBORRA, merceria Pascual "El tracte humà i directe. T'expliquem bé què és allò que compres, quines qualitats té. Als grans magatzems això no passa." A aquesta floristeria la situació és una mica millor. Tot i que abans eren cinc dependentes i ara només una, no es queixen. Els salven els residents estrangers que, segons l'Agustina, han augmentat molt durant els últims anys. AGUSTINA PÉREZ, florista "A los estranjeros que viven aquí les gusta mucho comprar flores. Van mucho a las tiendecitas, al mercado..." Els estrangers que viuen a la Barceloneta compren a les petites botigues. Però no es pot dir el mateix dels turistes, dels quals, pràcticament, només es beneficien els bars i restaurants.
