En una intervenció al Fòrum de la Nova Economia i davant la ministra de Sanitat, Ana Mato, Sendín s’havia mostrat partidari d’implementar un pagament per fer un mal ús dels serveis sanitaris “igual que ens multen per anar per la carretera quan passem de 120 quilòmetres per hora”.
Entre les conductes punibles, Sendín apuntava les persones que no es retiren de la llista d’espera un cop ja han estat ateses, o bé la dupliquen intencionadament per avançar posicions. També seria constitutiu de sanció acudir a les urgències sense motiu si no s’ha anat al centre de salut o bé no recollir proves diagnòstiques un cop han estat realitzades.
El ciutadà com a culpable, segons el COMB
El president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Jaume Pedrós, ha dit que seria un error molt greu fer servir mesures coercitives en aquests casos, perquè s’assenyalaria el ciutadà com a culpable del funcionament del sistema sanitari. En declaracions a BTV, Pedrós s’ha mostrat partidari d’incidir que el sistema sanitari té els recursos limitats i que tots els agents -Administració, professionals, pacients- han de ser més corresponsables en els serveis públics.
En comptes de mesures coercitives, Pedrós recepta incentius positius i mesures informatives del cost que té la sanitat per fer entendre “que el sistema sanitari no és infinit”. Considera que el sistema està “infradotat” i que és un fet que no s’ha constatat fins que la crisi ha colpejat amb duresa la societat. El president del COMB celebra que l’ús de recursos sanitaris hagi baixat a Catalunya durant la crisi, el que fa entendre que els usuaris són plenament conscients del moment crític que travessa el sistema.
Metges de Catalunya ho veu “passat de moda”
El secretari general de Metges de Catalunya, Francesc Duch, ha qualificat la proposta de l’OMC de “passada de moda”. Critica que Rodríguez Sendín parla de coses que no s’ajusten a la realitat del país ja que des del primer any de les retallades les visites a urgències van experimentar un lleuger descens que ha acabat sent significatiu amb el pas dels anys. “L’usuari va prendre consciència de la situació, feia servir menys les urgències i en feia un ús més racional”.
Duch diu que el sindicat no veuria malament un sistema de copagament ciutadà, sempre que quedés ben regulat per garantir que no s’impedeix a ningú accedir al sistema, no fos lesiu amb les malalties cròniques i establís un límit.
