Ja fa més de 10 anys que Massagué i l'equip que dirigeix a Nova York intenten esbrinar com s'origina la metàstasi i sembla que ho han aconseguit. Han pogut demostrar per què les cèl·lules canceroses de la mama i el pulmó s'estenen al cervell. ROGER GOMIS, investigador de l'IRB "És un mecanisme en el qual, la cel.lula tumoral, produeix una proteïna que es capaç de donar dos avantatges a la cel.lula, per una banda, assegurar-ne la supervivència una vegada colonitza el cervell, és capaç d'evitar els mecanismes que el cervell té per protegir-se per tal de colonitzar-lo i, per altra banda, també facilita el mecanisme de sortida de la vasculatura i això es molt important perquè les cel.lules tumorals viatgen del tumor primari cap als altres organs." Un cop descobert això, el següent pas és mirar de trobar el mecanisme que pugui aturar l'expansió d'aquestes cèl·lules, és a dir, els anticossos que ho impedeixin. Si s'aconseguís inactivar aquest mecanisme es reduiria de manera important la mortalitat per càncer. ROGER GOMIS, investigador de l'IRB "És un mecanisme que actua en les metastasi de cervell i les metastasis de cervell son unes metàstasis que ara mateix no hi ha res a fer i per tant obre la porta cap a noves dianes d'aquest tipus de metastasi i per primera vegad és un mecanisme que pot ser general per a altres càncers." Els científics, però, i el mateix Massagué, reiteren que el concepte de matàstasi és complex i per això cal avançar pas a pas i no caure en trionfalismes abans que això no pugui arribar a ser una realitat tangible i aplicable als pacients.

Ja fa més de 10 anys que Massagué i l’equip que dirigeix a Nova York intenten esbrinar com s’origina la metàstasi. Ara han pogut demostrar per què les cèl·lules malignes del càncer de mama i de pulmó s’estenen al cervell, i treballen per trobar els anticossos que ho impedeixin. La descoberta s’ha fet al laboratori que Massagué té a Nova York i s’ha publicat a la revista ‘Cell’. El científic català, però, és prudent, ja que toca demostrar ara que les raons per les quals s’origina una metàstasi al sistema nerviós central en càncers de mama i pulmó, són les mateixes que si es produís en un altre òrgan vital i, com a conseqüència, de qualsevol altre tumor.


Massagué confia poder provar-ho “en els propers mesos”. Sí que ha pogut demostrar ja que una quantitat petita de cèl·lules canceroses són capaces de formar una mena d’escut protector contra la plasmina, un enzim que aconsegueix destruir-ne la majoria i que evita la solidificació de la sang. D’aquesta manera, s’adhereixen als vasos sanguinis i es multipliquen fins a arribar al cervell. S’haurà d’anar, però, de mica en mica: primer, confirmar que la hipòtesi que aquestes cèl·lules malignes actuen igual en tots els casos és certa. Segon, desenvolupar fàrmacs eficaços contra la molècula que els permet unir-se als conductes per on circula la sang. Tercer, assajar-los amb animals. Poden passar, per tant, anys fins que les medecines arribin al pacient. El primer pas, no obstant, ja s’ha fet. I tot indica que no és un pas qualsevol.