Aquest carrer està ubicat al nucli antic de Sant Andreu, data aproximadament de 1850 i duu el nom de les primeres veïnes. JORDI RABASSA, historiador "Aquest carrer es va obrir després que s'hi van instal·lar unes monges, les monges de Jesús i Maria, en els terrenys del que avui seria Sant Pacià. Santa Pacià era la capella d'un convent dedicat a l'ensenyament. Era una escola per a noies." Després de les monges, s'hi van establir els Maristes. Aquesta congregació religiosa va ampliar l'edifici, que es va cremar a la Setmana Tràgica. Des del segle XX, però, només se'n conserva la parròquia de Sant Pacià, un espai que es va convertir en menjador popular durant la Guerra Civil. Precisament, va ser llavors quan el carrer va canviar de nom i es va dir Elissa Garcia. JORDI RABASSA, historiador "Va néixer el setembre de l'any 1916. Militant de la UGT, treballadora de Can Fabra, de la Fabra i Coats, col·laboradora d'una cooperativa que hi havia al carrer de Sant Antoni, Cooperativa l'Andreuenca. L'any 1936 quan esclata la Guerra Civil se'n va cap al front d'Aragó. Aleshores ella tenia 19 anys i en el front d'Aragó, al sector de Tardienta, sembla que hi mor a conseqüència de la metralla d'una bomba." Fins avui, l'Elissa Garcia és l'única miliciana andreuenca reconeguda. De fet, fa pocs mesos que en Jordi Rabassa ha fet aquest descobriment tan rellevant. JORDI RABASSA, historiador "Per primera vegada veiem quin era el rol de les dones a la Guerra Civil, per primera vegada sabem que hi va haver andreuenques al front, per primera vegada sabem que es va dedicar el nom d'un carrer a una persona que no era un home, cosa totalment inhabitual. L'any 36 no hi havia carrers dedicats a dones en tota la ciutat." L'arribada del franquisme, però, va obligar a recuperar-ne el nom originari. L'Elissa Garcia està enterrada a l'Aragó i, des de fa pocs mesos, és present també en el record dels andreuencs.