Els primers símptomes de la malaltia solen apareixen entre els 20 i els 40 anys i és més freqüent en dones.
En els darrers 20 anys, el nombre de persones diagnosticades s’ha multiplicat per dos, bàsicament gràcies als avenços que hi ha hagut en les tècniques diagnòstiques, encara que no es descarten altres possibles causes, com per exemple, alguns factors ambientals que podrien contribuir en l’aparició de la malaltia. La doctora Estel Moral Torres, de la Societat Espanyola de Neurologia, assenyala que “la pol·lució, els canvis en l’estil de vida, l’exposició al sol i el descens de síntesi de vitamina D o l’augment d’higiene, són factors que poden influenciar en aquest augment de la freqüència de l’EM.
Els principals símptomes de la malaltia són l’alteració de la sensibilitat, cansament, dificultat per coordinar moviments i trastorns visuals. En el 85% dels casos, els malalts presenten brots o disfuncions neurològiques que poden deixar seqüeles. Un 40% d’aquests casos passa de patir aquests brots a tenir símptomes de forma més progressiva. La doctora Moral apunta que “actualment existeixen tractaments que redueixen els brots i la velocitat de progressió de la malaltia. És important, però, que, per aconseguir el màxim benefici dels tractaments disponibles, es comencin a aplicar durant les fases més inicials de la malaltia. És per aquest motiu que té vital importància el diagnòstic precoç i que el pacient compleixi amb el tractament”. La doctora també estima que hi ha un 25% de pacients que no segueixen de forma adequada el tractament.
L’EM no afecta l’esperança de vida dels malalts, però sí la qualitat de vida, ja que tenen un alt grau de discapacitat.
